Mitja de Vilanova i turró de Suchard de xocolata negra!

Després de sis setmanes d'entrenament, el passat diumenge vaig afrontar la primera cursa de la temporada 2014: la mitja marató de Vilanova i la Geltrú. L'objectiu principal era fer un bon rodatge llarguet, tot i que no esperava grans ritmes pel poc treball de qualitat i la fatiga després d'una setmana amb força quilometratge acumulat, sobretot en bici i corrent. 

La cursa va començar puntualment a les 10h, en un circuit força ondulat amb un constant puja i baixa (exceptuant la zona del Passeig Marítim), i amb uns quants girs de 360º al llarg del recorregut.

Les meves sensacions, al principi, eren bastant dolentes. Em notava molt cansat muscularment i no anava gaire còmode. Així doncs, fins al km 8 anava a cua del grup i pensant que se'm faria molt llarga la mitja. Curiosament, al km 8, quan es va començar a accelerar una mica més el ritme, vaig notar que cada km em trobava una mica millor.

Del km 8 al km 13 el grup principal ja es començava a estirar i el grupet de vuit o nou ja s'anava seleccionant una mica. A partir d'aquí, hi havia uns 3km que picaven cap amunt constantment. Va ser aquí on es va fer la selecció definitiva. El Manel Tornero anava tirant i jo al seu costat vaig veure que el tercer començava a fer la goma. En aquest moment ens vam posar d'acord i vam fer uns tres km a relleus a bon ritme per acabar de despenjar a tothom.

Tot i que muscularment vaig arribar al final una mica just, de cardio em trobava genial i em notava amb molta força. El final va ser força ajustat, ja que a falta de 500m encara anàvem junts. Finalment, a uns 300m de meta, vaig arrencar amb molta determinació, les cames em van respondre molt bé, vaig notar que poc a poc vaig anar recuperant la xispa que havia perdut una mica i vaig aconseguir una victòria molt treballada.

Com dic sempre, guanyar sempre és complicat. Tot i això, sóc conscient que tot just acabo de començar i aquest any els reptes són importants i cal apretar i millorar constantment. Per començar estar ja en temps de 1h 10min em motiva perquè és un bon punt de partida. 

Ara aquest dies de Nadal tocarà adaptar una mica els entrenaments i suprimir-ne algun també per disfrutar de les festes en familia, que al final és el més important, l'amor dels que ens envolten. Que l'esport és genial, però si només penses en això al final ets un autòmata solitari!

Bon Nadal a tothom i mengeu polvorons que estan boníssims i es cremen a la primera tirada llarga de bici!!!

Estrena blog 2014

Salut companys, 

Abans de res vull agraïr als meus espònsors i col·laboradors tot el suport que m'han donat aquest passat 2013: Trikoa Terrassa, 226ers, Taymory i Capsule bikes. M'han ajudat moltíssim i espero respondre tot aquest suport amb un gran 2014.

Després d'un any molt positiu esportivament i personalment, ha tocat un mes de desconnexió. Els primers dies costa molt això de no fer cap entrenament, però amb el pas dels dies li acabes trobant el gust a descansar. 

Crec que a tots els que, sense ser professionals del triatló, entrenem volums força elevats i ho convinem amb la feina, ens és molt necessari deixar oxigenar una mica el cos i la ment en algun moment.

Jo, a nivell personal, descanso completament uns 15 dies i a partir de llavors començo molt progressivament durant el primer mes sense pensar ni en ritmes ni en hores d'entrenament. A partir de llavors, ja començo a exigir-me una mica més setmana rera setmana.

A nivell esportiu, afronto aquest nou any amb molta il·lusió. Comença per mi una nova etapa amb els companys del C.N. Mataró, als quals intentaré ajudar tant com pugui, tant entrenant com competint. Tot i seguir amb els objectius de Half Ironman, també ho compaginaré amb les proves del calendari català i espanyol que siguin importants per l'equip.

Quan comença la temporada és típic marcar-se objectius exigents per motivar-se, no? Doncs jo, de moment, començaré per posar-me les piles corrent. En aquest sentit l'objectiu serà baixar dels 30m 50s de marca que tinc de fa uns anys per arribar als campionats importants de duatló amb una bona base. Com anyoro l'amiga periostitis que tant m'amargava quan feia volums importants corrent. 

Per acabar aquesta estrena de la temporada bloggera 2014, desitjar-vos a tots un molt bon any esportiu i personal, que ens respecti la salut i les lesions a tots!

Salut!

Posant-me les piles al Triatló de Tossa de Mar

Els mesos de juliol i agost són segurament els pijors mesos a nivell d'entrenament que tinc durant l'any. En primer lloc, a causa de la feina, que sempre n'hi ha més. En segon lloc, per la calor intensa que fa els entrenaments molt més durs. I, per últim, per les vacances, que fan prioritzar altres coses, amb molt de gust per cert. Tenint en compte tot això, ja vaig planificar-me l'objectiu final de la temporada, que serà un Half Ironman el mes d'octubre. Tindré cinc setmanes per preparar-lo. 

Així doncs, vaig apuntar-me al Triatló Olímpic de Tossa de Mar per intentar agafar una mica de ritme de competició i veure el meu estat físic en un triatló molt exigent, tot i que era conscient que amb dues setmanes i mitja tampoc podia esperar miracles. 

La natació es va desenvolupar en un mar una mica arrissat, que empitjorava a mesura que arribaves a la boia. A nivell personal, vaig nedar amb molt bones sensacions, en un grup força gran. Vaig sortir sobre la posició 8ena, en una natació llarga. Desgraciadament, les transicions no estaven compensades i en ambdues transicions havia de fer un triangle per arribar al meu box, mentre que la majoria feia una recta. No entenc perquè hi havia dos carrils de boxes rectes paral·leles i una que feia una diagonal (hi havia espai per fer els tres paral·lels). En cada transició vaig perdre uns segons magnífics. 

En bici el circuit era dels durs, sense cap descans i amb un portet d'uns 8km a la part central. Formem un grup de quatre ràpidament, en el qual tirem l'Antolí i jo. Anem a bon ritme, però guardant una mica. Ens atrapa una bèstia ex ciclista que ens ataca i marxa en un trencacames dur. Anem atrapant a gent, incloent ciclistes de la prova per relleus. A la pujada del port el ritme va augmentant i, finalment, l'Antolí fa un últim tram fort que despenja a tothom menys a mi (que semblo un arbre de Nadal, amb totes les llums d'alerta enceses) i els dos de relleus. La resta, una baixada perillosíssima del port i uns últims 10kms de tobogans.

Segona transició i a córrer. Després de l'esforç realitzat, tant nedant com corrent, noto la falta d'entrenaments i transicions, em costa agafar el ritme i veig que no puc recuperar el temps perdut a la transició. A partir d'aquí penso alló de "Imagina't que arribes així al final del Half" i m'anima a defensar dignament el 4rt lloc final. 

Felicitar a l'Iñaki per la seva gran victòria en un circuit on has de ser molt complert per guanyar. Gran segon lloc d'en Jordi Vilà demostrant ser un gran ciclista i magnífic tercer lloc de l'Antolí Fauria que demostra estar a un gran nivell.

Ara toca seguir apretant les dents per arribar amb un bon nivell a l'objectiu final de la temporada. Amb tres setmanes es pot fer molta feina! Les ganes hi són totes com sempre!!!

Analitzant la temporada: encerts i errors!

Bon estiu companys i companyes,

Crec que arribat aquest punt de la temporada, és un bon moment per analitzar una mica els resultats aconseguits fins el moment:

1r Cursa de muntanya de Terrassa.

4rt Duatló de la Noguera.

1r Duatló de Cerdanyola.

10e Half ICAN Màlaga.

5è Extreme Man Salou.

3r Campionat de Catalunya MD (B Banyoles).

2n Triatló de Manresa.

5è Triatló de Puigcerdà.

A nivell general, estic contentíssim del nivell al que he arribat fins el moment, ja que a principis del 2012 és quan vaig retornar als entrenaments de forma continuada i planificada. Sincerament, crec que encara tinc molt de marge de millora, sobretot en bici i corrent (nedant és més complicat, tot i que hi estic treballant).

A nivell personal, he après que quan tens una grip de cavall, no pots competir (per més que intentis convencer-te de que no estàs tant malament). Ho vaig aprendre al duatló de la Noguera, on vaig passar-ho molt, molt malament. Si esteu malalts, a descansar. Miracles, pocs cops.

També molt important, sobretot en proves half o llargues és l'alimentació i l'hidratació. Quan tens gana i tens set, ja vas tard!!! Això ho vaig experimentar a Màlaga, on tot i el bon resultat, una pàjara a dos kms de meta gairebé em fa abandonar (a part de perdre dues posicions faltant 100 metres pel final. Quina ràbia, però no veia ni la meta). Aquest error em va fer estar molt més atent a Salou, on tot va anar rodat.

La resta de curses totes van sortir tan bé com l'Extreme Man. Crec que vaig obtenir el màxim resultat que podia aconseguir. Vaig rendir molt bé, al 100%, donant-ho tot des del primer segon fins a l'últim, i els que em van guanyar, em van guanyar perquè son millors que jo.

Després, la bona experiència en això de les curses de muntanya per, posteriorment, tornar a la rutina habitual dels entrenaments triatlètics, que ja trobava a faltar. Afronto amb moltes ganes el tram final de la temporada.

Tot i que aquesta última setmana ha estat complicada per poder tenir una bona continuïtat en els entrenaments pel desgast de tres guàrdies seguides amb molta feina (dos focs forestals i varis accidents complicats), les sensacions entrenant, la veritat és que segueixen sent magnífiques.

Estic disfrutant com mai dels entrenaments. Diguem que estic en harmonia. Segurament els volums que faig no són gaire espectaculars, però de moment em valen per seguir progressant i, què voleu que us digui, al final jo crec que la ment és qui acaba manant en competició i prefereixo fer 2h30 de bici i anar a la platja amb la Maria, que fer-ne 3h30 i perdre tot el matí...Això ho deixo als pro's!

Finalment voldria "felicitar" a l'il·luminat que ha posat un Campionat d'Espanya de Half el 24 d'Agost a Córdoba, sembla que fins que algú no prengui mal de veritat, aquí no s'actuarà amb una mica de racionalitat. A mi no m'hi veureu pas, entre altre coses perquè jo faig triatló per disfrutar i donar-ho tot, però per mi competir 4h a 40 graus a l'ombra, no és ni divertit, ni saludable. Que guanyi el millor o millor dit....el què aguanti millor la calor.

Triatló de Puigcerdà i un joc: Qui és qui dels dopats?

Arribava a Puigcerdà seguint amb les bones sensacions de les setmanes anteriors i amb ganes de plantar cara en un circuit exigent pel desnivell, però també per l'altura a la que no estic acostumat a competir.

Arribava amb moltes ganes de provar les bambes "on" Cloudracer de 3koa Terrassa, una nova botiga especialitzada en material de triatló a Terrassa, que col·labora amb mi. Ara entenc que les porti en Van Lierde... Són una passada de bambes!

La natació es presentava curta però complicada per la temperatura. Vaig sortir molt fort fins a la primera boia, que vaig passar molt obert per estalviar-me els típics cops i agafades. Una vegada passada la primera boia, estava en un grupet que anava a bon ritme i em vaig quedar a peus per no sortir de l'aigua ofegat. Tot i això, en la natació vaig fer un parell de glops d'aigua del llac (bastant bruta, per cert) que, posteriorment, em van fer passar-ho malament. Vaig sortir el 24 amb 9m22s.

La primera transició vaig fer-la molt ràpida. En bici, de seguida es va formar un grupet força gran, just abans de la doble pujada cap a Guils de Cerdanya. Allà vaig agafar l'iniciativa del grup per fer la pujada a bon ritme. Allà es va trencar força el grup de manera que vam quedar uns vuit, i davant nostre dos escapats (Ruvireta i Moreno) i un grupet de sis.

Malgrat que en bici la panxa ja em començava a donar molèsties, anava molt còmode, amb molta cadència. En el grupet vam anar passant relleus sense matar-nos-hi, però sense permetre que ningú pogués entrar per darrera ni que per davant ens obrissin més forat. El grupet era maco; amb l'Antolí Fauria, Chirico, Vilà, Baizan i un servidor, que anàvem passant, i dos o tres més que teniem a roda tipus sanguonera.

L'última pujada abans dels boxes, una pujada dura i força llarga que et convida a donar-ho tot, vaig fer-la amb molta cadència per no baixar-me amb les cames reventades i com tenia clar abans de començar, guardant forces. Al final, a la bici 4rt parcial amb 32m55s.

La segona transició va ser un autèntic desastre. Al baixar de la bici no se m'obria el velcro de la sabata (a parar abans de la linia perquè no em penalitzessin i uns segons fantàstics perduts) i després, al deixar la bici, se'm va enganxar a la del costat i no la podia penjar al box.

Vaig començar a córrer, pensant en tot el que havia perdut a la transició. Ràpidament, em va marxar del cap perquè vaig notar que tenia la panxa fatal, les cames molt fresques, però la panxa molestava força. Tot i això, vaig intentar córrer al màxim en un circuit molt guapo.

Anava recuperant als del grup de davant, però estaven força lluny i veia complicat atrapar-los. Sense donar-me per vençut, vaig fer del km 2 al 4 al màxim i a falta d'un km vaig atrapar un grupet de dos (Torres i Relats, crec), que ja començaven a atacar-se entre ells de cara al final. Tal com vaig contactar, vaig atacar, de panxa anava fatal, però les cames anaven molt fàcil. Amb el canvi, vaig veure que davant tenia al 4rt (Parreño) a pocs segons, que anava bastant tocat i li havia retallat moltíssim en molt poc, però la meta era molt a prop i no tenia marge per retallar aquells segons.

Al final, 3r parcial corrent amb 15m50s, calcant pràcticament el mateix parcial que els dos primers: un Albert Moreno que està en un estat de forma impressionant (gran victòria la seva davant d'un Joan Ruvireta que té molt gas sobre la bici) i un Iñaki Baldellou que venia de fer una gran actuació al Campionat d'Espanya sprint.

Finalment, 5è classificat, que valoro molt positivament pel cartell de sortida que hi havia. Veure que actualment, ara que estic preparant llarga distància, en un triatló esprint, tot i perdre més d'un minut nedant, al final puc disputar llocs del podi o del top5, em fa ser molt optimista pel futur!

Ara em queden per endavant unes setmanes d'entrenaments diferents que m'aniran molt bé per desconnectar una mica del triatló. Entrenament de muntanya amb un únic objectiu: liar-la molt a l'Olla de Núria. Serà molt complicat perquè no tinc cap experiència, però sense pressió i amb ganes de nous reptes qui sap si estaré en posicions capdavanteres. Valentia i cap no me'n faltarà!

Joc dels dopats: Qui és qui?

Triatleta català, en teoria molt bo (tot i que ara es veu que era un putu matat perquè ni dopant-se ha baixat de 31m en 10km...patètic), internacional (iii moooolt internacional) ara ja força veterà, que aquest any no competeix perquè està sancionat....?????????? Fàcil, eh? Doncs des del 2000 que es dopava.

Triatleta de cantàbria, boníssim ( tot i que potser no tant sabent que li fotia a l'EPO a tope), especialitzat en curses molt llargues i mooooolt dures i duatlons, també molt veterà jaaaa i que a mi particularment em va deixar fora de la Selecció Espanyola Absoluta de Duatló el 2010....???????????

I una altra que tel·la. Aquesta és públic i notori, ja que el positiu no se li ha amagat. Virginia Berasategui, que després de donar positiu al 2005 i salvar-se per un error de forma o de custòdia o jo que sé què, ara al triatló de Bilbao del 2013 ens ven la moto que només s'ha dopat per aquest triatló perquè estava lesionada i no es trovaba bé. Sí, és clar, es dopa per guanyar el triatló de Bilbao (que el podia guanyar amb una cama) i no es dopa per fer 2ª a l'Ironman de Hawaii o per ser Campiona del Món de llarga. I a més, monta un espectacle per quedar com la gran arrepentida que ha comès un error i ja està. Patètic el positiu i l'espectacle posterior.

No es poden dir els noms, però els que fa temps que esteu al mundillo ho trobareu molt fàcil d'endivinar. Com sempre dic, s'ha de vigilar molt amb els ídols esportius que es tenen.

La vida, al final, posa a cadascú al seu lloc. I jo, personalment, intentaré que tots els aficionats tinguin la màxima informació possible per valorar la feina dels que som honestos i que no admirin ni s'apuntin a campus de dopats que tant abunden últimament.

Que per robar ja roben prou a les carreres!!!!

Salut i kms!

Triatló de Manresa

Seguint amb la dinàmica positiva del podi aconseguit a Banyoles al Campionat de Catalunya MD, arribava al triatló de Manresa després d'un parell de setmanes en què les sensacions entrenant havien estat encara millors que les setmanes anteriors.

Després d'un matí amb molta pluja, tot feia preveure un triatló dur pel què fa a les condicions meteorològiques. Tot i això, finalment poques hores abans del triatló, la cosa es va arreglar i vam poder córrer amb unes magnífiques condicions.

Com sempre, l'escalfament va consistir en un rodatge molt, molt suau de 15min, d'aquells que vas passejant. Tot seguit, i a falta de 20min pel començament del triatló, em vaig posar el neopré i 10min suaus + 4 esprints.

La natació es presentava complicada, ja que sempre que la boia està a 150 o 200 metres, s'ha de vigilar molt amb els cops. La veritat és que, la millora que he fet a l'aigua, l'estic notant força. Vaig sortir molt fort fins a la primera boia, les sensacions a l'aigua eren molt bones. A partir de llavors, un cop evitats els cops, vaig situar-me a peus d'un grupet que anava bastant fort i en el què em notava patint, però aguantant bé. Finalment, vaig sortir de l'aigua en la posició 26, aproximadament, amb un temps de 9m35s, perdent 1m18s sobre la referència a l'aigua, que era en Xavi Torrades.

Tot i que el box intentava estar compensat, s'ha de dir que els que estàvem situats al costat més a l'esquerra, quedàvem desafavorits, ja que haviem de fer una volta que la resta no havia de fer. Entre això i que el neopré li va costar una mica de sortir, els primers metres de la bici vaig haver d'apretar fort per recuperar aquest temps perdut.

La bici, curta, sobre els 18km, va ser un constant de tobogans que permetien anar força ràpid. Un petit respir inicial per recuperar l'esforç del primer km per enganxar en Lucas Chirico i en Jordi Vilà, i tot seguit va ser un constant de tirar fort, en el qual l'única ajuda rebuda va ser per part dels dos companys esmentats anteriorment. Vam controlar molt bé al primer grup (deixant que es castiguéssin també). La intenció era enganxar-los just abans de la T2, i realment la vam clavar, tot i que potser massa just perquè els primers encara ens van treure uns segons. La bici la vaig acabar amb un parcial de 24m 09s, sent el millor parcial del segment. 

A l'arribar a la T2, una transició sense passar-me, per deixar descansar les cames i un 5.000 per davant. Vaig sortir els primers metres sense exigir-me (sobre la posició 7), tot i que de seguida vaig veure que anava molt fàcil de cames (els últims entrenaments em feien pensar que podia anar pròxim a ritmes de 3min/km). Ràpidament, em vaig situar 4rt abans del primer km. Quedava un duo per davant a uns 10s. Cada metre anava més fàcil corrent i, ràpidament, hi vaig contactar i vaig començar a obrir un forat força important. Finalment, al pas pel km 3,5 ja vaig veure que al 1r el tenia molt lluny, però al tercer també li havia obert una diferència molt gran. Així doncs, l'últim 1,5km vaig poder relaxar-me i disfrutar d'aquesta 2a posició aconseguida, sempre acompanyat per la Maria que tants ànims em dóna en totes les competicions. Finalment, el 5kms corrent en 15m28s sent el millor parcial també.

Aquest 2n lloc em fa una il·lusió especial pel fet que en una prova amb drafting, on la natació resulta crucial, sense ser un excel·lent nedador, pugui arribar a disputar el podi de la cursa.

Com sempre, felicitar al Xavier Torrades pel magnífic estat de forma que està demostrant tenir i al Raul Gomez pel seu excel·lent 3r lloc. Pròxima parada: Triatló de Puigcerdà, on intentaré seguir en aquesta línia, en un circuit que crec que com estic ara en bici i corrent, m'afavoreix bastant.

Salut, Kms i algun croissant de xocolata...que nosaltres no som pro's!

Dòping, la gran mentida

Convido a tos els aficionats i amants del triatló a què reflexioneu sobre el que us platejo a continuació sobre el tema del dopatge en l'esport.

És fàcil identificar un trampós?
A primera vista segurament la resposta seria que no, perquè en el triatló, on no es fan controls pràcticament en cap competició i, si es fan, són d'orina la gran majoria. Quan per altres vies que no són les dels controls s'enxampa a un bon número de triatletes que han estat comprant substàncies prohibides com EPO, hormones, etc. i no es publiquen els noms (atletes molt coneguts i amb molts esponsors; algun us asseguro que el coneix tothom, i altres completament amateurs). Tot això em fa pensar que pels honestos i legals, la cosa està complicada.

Però bé, en contraposició a això, us puc dir que si em fessin fer una llista de dopats i no dopats, segurament m'equivocaria amb ben pocs (aquí jugo amb avantatge perquè vaig començar amb el triatló al 2001 i conec a molts triatletes). Hi ha triatletes que apareixen i des d'un primer moment són síper classes en totes les diciplines, però n'hi ha d'altres que apareixen, són d'un nivell potser acceptable, però de cap manera súper estrelles i, de cop, d'un any per l'altre, fan una progressió descomunal i passen a estar a un nivell impressionant. Desconfieu d'aquestes progressions. Tots sabem que quan t'entrenes fort (i ja fa temps) les progressions són petites.

Fa anys, un "súper triatleta tunejat d'aquests", em feia sermons de lo bon esportista que era i anava d'estrella per la vida ( i hi segueix anat) .... i, sorpresa, el tenim sancionat actualment. Això sí, no es pot dir el seu nom per protecció de l'intimitat. Patètic!

I per si no en teniem prou amb els triatletes tramposos, tranquils, que n'hi ha per tots. Dónes positiu en ciclisme per EPO? No passa res, passa't al triatló que allà no fan controls. Que has donat positiu dos cops en ciclisme per EPO? Macho, però com no t'has passat al triatló abans? I no patiu, que després et fan reportatges als mitjans especialitzats dient lo màquina que ets sobre la bici i lo genial que és que t'hagis passat al tri...Bravo!!!!

No és d'estranyar que a Catalunya, i per extensió a Espanya, països de corruptes i tramposos, aquesta política també s'imposi en el món de l'esport. Sempre hi ha l'excusa de que, sinó, no arribes, que tothom va igual.

Jo, personalment, ho veig com una estafa, per començar a un mateix, perquè com t'has de sentir quan saps que tot el que fas és fruit d'una mentida? Crec que la base de l'esport és l'honestedat, la legalitat i l'afany de superació, i ho dic en aquest ordre perquè si t'ho planteges a la inversa, és quan pots anar pel mal camí. Quan escoltes a gent justificant-ho, només us puc dir una cosa: tramposos i cobards.

Finalment, i per acabar, recomanaria a tots, i a mi mateix, que us reflexioneu molt bé sobre els ídols esportius als que admireu, perquè de gent bona no n'hi ha tanta com reflexen sovint les classificacions. Perquè nanu, hi ha uns quants èlits que quan els parles de dopatge semblen polítics. Parlen, però no diuen res, perquè no parlen clar. Potser tenen por?

Tenia moltes ganes d'escriure aquest article, sobretot perquè em sento enganyat dels anys en els que entrenava fort de veritat, com a duatleta, i ara veig gent que m'han tret medalles en europeus i mundials i que, posteriorment, han donat positiu.

És el que hi ha. Potser no em veureu guanyar, però podeu estar segurs que si em veieu, fins allà segur que es pot arribar sent honest i legal.

Podi al Campionat de Catalunya de MD de Banyoles

Estreno el blog saludant a tots els companys de fatigues i a tots els amants del triatló en general.

Vaig arribar al Triatlo B de Banyoles amb molta motivació, després d'un inici de temporada en què he tingut unes sensacions molt bones i els resultats m'han acompanyat. El 10è lloc aconseguit al Half Ican Màlaga i el 5è lloc a l'Extreme Man de Salou em van fer arribar a Banyoles amb una dinàmica molt positiva.

La cursa es presentava sobre unes distàncies de 2.200 metres de natació, 80 km de bici i 20 km corrent, tot i que crec que en realitat van ser més aviat 1.900 metres de natació, menys de 75 km de bici i uns 19,3 km de cursa a peu.

Com sempre, vaig fer un escalfament força light, i més tenint en compte que era una prova llarga, sense drafting: movilitat articular, 10 min de natació i llest.

La natació va començar amb pocs cops. Vaig sortir ràpid per evitar aglumeracions a la boia. Em vaig trobar molt bé, guardant força energies per la bici. Al final, el temps de la natació: 26m 11s, sortint el 13è.

Al sortir de l'aigua vaig fer una transició bastant ràpida i vaig agafar la bici amb molta força. La intenció era sortir fort la primera volta i després regular una mica. Als primers kms, en els tobogans típics de Banyoles, vaig passar a quasi tots els que tenia per davant. Portava un molt bon ritme i ningú em seguia l'estel·la. Al km 15 de la bici ja anava 4rt i en acabar la primera volta ja havia caçat al 3r, però dels dos primers, ni rastre, i sense referències, la segona volta la vaig fer a bon ritme, però guardant una mica pel córrer aviam si tenia l'oportunitat d'apropar-me en els 20 km a peu. Finalment, en bici 3r parcial amb 1h57min34s.

El tram de córrer es va desenvolupar amb una temperatura ideal, amb un lleuger ventet, ideal per córrer ràpid. Davant, en Torrades en 1ª posició, molt lluny, a uns 8min, i 2n en Ruvireta a 5 i pico. Quan em van cantar la diferència...Ufff molt lluny. Potser la segona volta en bici vaig guardar massa pero ja se sap, sense referències sempre tendeixes a relaxar-te. Tot i la diferència i sabent que tenia el 3r lloc bastant assegurat, vaig intentar córrer al màxim esperant que els de davant punxessin una mica. Corrent anava molt fàcil, ràpid, però bevent i menjant també. 

Al pas per la 1a volta em canten 4m30 al 2n, vaig bastant fort i intento fer la segona volta més ràpid. Al pas per la segona de les tres voltes, em canten el 1r a 6m llargs i el segon 3m20s. Allà si que veig que davant estant aguantant molt bé corrent i l'última volta, sobretot els últims 3 kms, em dedico a assaborir un podi amb regust de victòria per mi. Al final del temps dels 19,3kms corrent: 1h7min42s. Aquest any ja començo a córrer a bons ritmes en proves Half. Aquí el ritme era de 1h 13min 50s, la mitja marató.

Gran victòria del Xavier Torrades i gran 2n lloc d'en Joan Ruvireta. Per la meva banda, quan fas 3r amb grans sensacions i veient-te competitiu, no es pot demanar més.

Aprofitant que els resultats acompanyen, intentaré aprofitar l'estat de forma en les pròximes curses.

Salut i kms!