Dòping, la gran mentida

Convido a tos els aficionats i amants del triatló a què reflexioneu sobre el que us platejo a continuació sobre el tema del dopatge en l'esport.

És fàcil identificar un trampós?
A primera vista segurament la resposta seria que no, perquè en el triatló, on no es fan controls pràcticament en cap competició i, si es fan, són d'orina la gran majoria. Quan per altres vies que no són les dels controls s'enxampa a un bon número de triatletes que han estat comprant substàncies prohibides com EPO, hormones, etc. i no es publiquen els noms (atletes molt coneguts i amb molts esponsors; algun us asseguro que el coneix tothom, i altres completament amateurs). Tot això em fa pensar que pels honestos i legals, la cosa està complicada.

Però bé, en contraposició a això, us puc dir que si em fessin fer una llista de dopats i no dopats, segurament m'equivocaria amb ben pocs (aquí jugo amb avantatge perquè vaig començar amb el triatló al 2001 i conec a molts triatletes). Hi ha triatletes que apareixen i des d'un primer moment són síper classes en totes les diciplines, però n'hi ha d'altres que apareixen, són d'un nivell potser acceptable, però de cap manera súper estrelles i, de cop, d'un any per l'altre, fan una progressió descomunal i passen a estar a un nivell impressionant. Desconfieu d'aquestes progressions. Tots sabem que quan t'entrenes fort (i ja fa temps) les progressions són petites.

Fa anys, un "súper triatleta tunejat d'aquests", em feia sermons de lo bon esportista que era i anava d'estrella per la vida ( i hi segueix anat) .... i, sorpresa, el tenim sancionat actualment. Això sí, no es pot dir el seu nom per protecció de l'intimitat. Patètic!

I per si no en teniem prou amb els triatletes tramposos, tranquils, que n'hi ha per tots. Dónes positiu en ciclisme per EPO? No passa res, passa't al triatló que allà no fan controls. Que has donat positiu dos cops en ciclisme per EPO? Macho, però com no t'has passat al triatló abans? I no patiu, que després et fan reportatges als mitjans especialitzats dient lo màquina que ets sobre la bici i lo genial que és que t'hagis passat al tri...Bravo!!!!

No és d'estranyar que a Catalunya, i per extensió a Espanya, països de corruptes i tramposos, aquesta política també s'imposi en el món de l'esport. Sempre hi ha l'excusa de que, sinó, no arribes, que tothom va igual.

Jo, personalment, ho veig com una estafa, per començar a un mateix, perquè com t'has de sentir quan saps que tot el que fas és fruit d'una mentida? Crec que la base de l'esport és l'honestedat, la legalitat i l'afany de superació, i ho dic en aquest ordre perquè si t'ho planteges a la inversa, és quan pots anar pel mal camí. Quan escoltes a gent justificant-ho, només us puc dir una cosa: tramposos i cobards.

Finalment, i per acabar, recomanaria a tots, i a mi mateix, que us reflexioneu molt bé sobre els ídols esportius als que admireu, perquè de gent bona no n'hi ha tanta com reflexen sovint les classificacions. Perquè nanu, hi ha uns quants èlits que quan els parles de dopatge semblen polítics. Parlen, però no diuen res, perquè no parlen clar. Potser tenen por?

Tenia moltes ganes d'escriure aquest article, sobretot perquè em sento enganyat dels anys en els que entrenava fort de veritat, com a duatleta, i ara veig gent que m'han tret medalles en europeus i mundials i que, posteriorment, han donat positiu.

És el que hi ha. Potser no em veureu guanyar, però podeu estar segurs que si em veieu, fins allà segur que es pot arribar sent honest i legal.