4rt al Campionat d'Espanya de LD de Lanzarote i resum Temporada 2014

Arribava al Campionat d'Espanya de Llarga distància (3000m + 120km +30km) amb molt de respecte pel fet de ser el meu debut en una distància tan llarga, però també amb la confiança d'haver preparat aquesta prova a consciència.

El cartell de sortida era el lògic d'un Campionat d'Espanya amb gent com Víctor Del Corral, Gustavo Rodríguez, Alejandro Santamaria, Aimar Aguirresolbe, Richard Calle, Xavier Torrades, Alejandro Jimenez o Javier Benedited, que prometien una cursa de nivell.

La natació, dues voltes de 1500m. Només començar, un primer tram amb el sol acabat de sortir de cara. Aquí vaig quedar totalment enlluernat i vaig desorientar-me completament. Quan en vaig ser conscient, ja havia perdut una distància irrecuperable respecte a la gent amb qui nedo habitualment i em va tocar fer una natació en solitari i sense referències, que quan no hi estàs acostumat, costa bastant.

Vaig acabar la natació molt retrassat, molt més de lo habitual en mi. Lluny de desmotivar-me, vaig agafar la bici pensant que allò era molt llarg i tot just acabava de començar i que jo no em rendeixo tan ràpid.

En bici, un vent descomunal, circuit dur de veritat amb un port que destacava sobre la resta (Femes), que pels que els hi agraden les altimetries, aquí us l'adjuntu.

Diguem que molt no es podia guardar per pujar això! Pujant Femes passo a Aimar Aguirrasolbe i penso que no estic fent una mala bici. Femes era molt dur, però a mi se'm va fer més dura la pujada a Timanfaya, una recta d'uns 5kms, pujada constant i amb un vendaval de cara que et feia veure el món (i els camells) a càmara lenta.

Les meves sensacions en bici eren molt bones. Anava passant a gent constantment, intentava guardar una mica pels 30kms de córrer, però era complicat guardar forces suficients amb aquell vent i aquella altimetria. Segurament hauria d'haver guardat una mica més, però tot el marge que podia tenir l'havia perdut a l'aigua.

Finalment, vaig acabar la bici amb un temps de 3h42 min19s i amb una velocitat màxima de 85,5km/h (digne de perdre algun punt del carnet hi tot, per fer-vos una idea del vent que feia). Com a curiositat, a la bici em vaig veure 9 bidons (aigua i isotònic, tot i que algun no estava ple del tot) i vaig menjar 10 barretes (una cada 30min).

Amb més de 4h de carrera, arribaven els temuts 30kms a peu. Les condicions ambientals, les ideals per agafar una bona castanya (molt vent, humitat, 30º de temperatura) més el tute que ja portàvem a sobre. Només començar (sobre la posició 10), vaig intentar regular al màxim i a cada avituallament m'obligava a gariebé caminar per veure el màxim i mullar-me (diguem que la seqüència era: agua...pa dentro, coca-cola...pa dentro, iso? no direm que no...que som catalans...agua?...al cap i de tan en tan algun gel). Passat l'avituallament, passo el Richard que està caminant. M'anima, jo l'animo a ell.

El meu ritme al principi era sobre 3min55s/km, tot i que ni hi pensava en el ritme. Anava tocat per l'esforç i les condicions, però no tenia la sensació d'arrossegar-me. M'anava creuant amb la gent que tenia per davant; gairebé tots feien molt mala cara. Del Corral anava primer però no se'l veia bé. Torrades em feia una mirada de complicitat d'aquelles de "Lo que ens espera aquí, xaval". A Santamaria li estava retallant moltíssim i se'l veia fatal.

Van passant els kms. Al km 12 em poso 7è. Segueixo aguantant ritmes de 4 pocs. Sobre el km 20 em poso 6è, ja a punt de passar a Santamaria, que es retira "per unes petites molesties". Diga-li això o "explosió", també acceptada en l'argot triatlètic. Sobre el km 22 passo a Xavi Torrades, que se li està fent llarg i ha de regular de veritat per arribar a meta. En aquest punt em poso 5è de la cursa i 4rt del Campionat d'Espanya. El 3r espanyol el tinc a 1min i poc. Al km 25, li he retallat uns 4min i està "a tiro", però sobre aquest km començo a notar que estic anant al límit i que les forces em comencen a fallar. En aquest moment ho tinc claríssim, és el meu debut i ni de conya me la jugo, així que baixo el ritme considerablement abans d'explosionar i em dic "Nanu, a disfrutar aquest 4rt lloc" i faig 5kms potser sobre 4min 45s per poder arribar a meta amb forces per disfrutar d'aquest resultat tant increïble per mi.

A part de la competició en sí, també va ser un plaer poder compartir aquest viatge amb companys com la Maria i en Richard, la Dolça, la Judith, en Xavi i en Joan. Ha sigut, tot plegat, una experiència inolvidable. Ens ho vam passar molt i molt bé! Gràcies a tots!

Gràcies a la Federació Catalana de Triatló, al seu director tècnic, en Joan Mayol i al C.N Mataró per donar-me l'oportunitat de disputar aquest Campionat. També he d'agraïr a tothom que ha col·laborat amb mi durant aquest any tant magnífic que he tingut: C.N. Mataró, 3KOA, Eassun, 226ers, Taymory i Capsule.

Aquests han estat els meus resultats d'aquest 2014 a nivell individual:

Atletisme:

1º Mitja Marató de Vilanova i la Geltrú (1h10min).

8è Sant Silvestre de Barcelona.

Duatló:

1º Duatló Olímpíc de Rubí. 

1º Campió de Catalunya elite de Duatló (Cerdanyola).

4rt Campionat d'Espanya de Duatló Elite LLD (Orihuela).

Triatló sense drafting:

2n Triatló Doble Olímpic Terres de l'Ebre.

5è Campionat d'Espanya Elite de Mitja Distància (Ecotrimad).

4rt Campionat Espanya Elite de Llarga Distància (Lanzarote).

Triatló amb drafting:

6è Triatló BH Montgat (millor parcial en bici + millor parcial corrent).

9è Triatló Mataró (millor parcial en bici).

8è Campionat Catalunya de Triatló Elite.

14è Lliga de Clubs Primera Divisió Espanyola.

Moltes gràcies a tots els que m'heu seguit durant tot aquest any. Realment no podia acabar de millor manera aquesta temporada 2014 tan increïble a nivell de resultats. Espero seguir progressant i poder donar encara més guerra la pròxima temporada!

Salut i kms!

4rt al Half Sailfish de Berga!

Després de dos mesos sense competir, període en el qual vaig aprofitar per fer una bona paradeta de dues setmanes per regenerar una mica, arribava al Sailfish amb ganes de donar molta guerra.

Arribava en aquesta primera prova del final de temporada amb molts quilòmetres en bici i molts ports a les cames, amb uns quilòmetres més que acceptables de carrera a peu i amb poquíssims metres de natació. 

La prova va començar puntualment a les 8h del matí. La natació, un triangle de 1.900m que ,pels temps de la natació, crec que eren força ben medits. En aquest segment la meva tàctica era clara: "mínim desgast" i és que amb els pocs metres que portava les últimes setmanes, no volia forçar gens i menys sabent que sortint de l'aigua hi havia una transició llarguíssima i 4kms de bici en pujada contínua. 

Així doncs natació tranquil·la en un grupet de gent ben avinguda que no ens vam barallar gens. Just sortint de l'aigua vaig fer una transició rapidíssima aprofitant que sortia fresc. Surtu el 22 amb 27m 06s.

Agafo la bici i només pujar-hi veig que les cames responen perfecte i la primera pujada la faig amb molta cadència però pujant ràpid. Avanço a gent constantment i ningú em segueix.

Així doncs començo el tram de baixada ja sobre la posició 8. Anava en solitari, però a bon ritme. Sorprenentment, just abans de començar la pujada, m'atrapa un grupet d'unes 8 unitats per darrera. Comença el tram de 13 kms de pujada i ja als primers metres torno a marxar d'aquell grup. Darrera meu, un parell de triatletes del Vic que semblava que fessin una crono per equips sense deixar la distància entre ells. Allà cadascú, una cosa és anar a 7 metres en comptes de 10, però una altre és anar a 3 metres. 

Al final de la pujada atrapo a l'Enric Gussinyer i a l'Antolí Fauria. Vaig amb molt bones sensacions i segueixo al meu ritme. Fem una baixada a bon ritme amb un Antolí valent que em fa algun relleu al capdavant del grup. Realment hi ha molts tipus de triatletes, però és un plaer coincidir amb l'Antolí perquè és dels que no s'amaga mai quan té forces. Aquí es marca la diferència.

Comença la segona pujada i em trobo encara millor que a la primera. Torno a agafar l'iniciativa a l'iniciar l'ascens i ràpidament contactem amb en Pellejero que anava en solitari en 4a posició. 

Finalment acabem la segona pujada i a disfrutar d'uns quilòmetres de pla baixada per traçar una mica les curves i acabar amb un últim quilòmetre en pujada amb una rampa final que amb l'inèrcia que portava del pla es feia força bé, però et dificultava el desmuntatge de la bici. Finalment, 5è parcial de bici amb 2h 25min 03s.

Començo a córrer en 4rta posició i em canten just sortir el 3r a 3minuts (realment resulta que vaig sortir a més de 4 minuts). Decideixo fer la primera volta amb gas a fondo i al finalitzar la primera volta em canten el 3r a 2m 40s. En aquell moment penso que anant a tope 7kms he retallat 20s i semblo el trenet "xuxu" a punt de rebentar el motor, la via i la catenària juntes (realment havia retallat 1m 20s....però jo no ho sabia clar). Faig un càlcul ràpid i veig que és impossible atrapar en Xavi i baixo força el ritme pensant en acabar dignament. I sort que vaig baixar el ritme perquè la veritat és que el circuit desgastava força i els últims quilòmetres es van fer llarguets. Finalment, 3r parcial a peu amb 1h 20min 08s.

Al final un 4rt lloc molt treballat i amb unes sensacions molt bones. Felicitar al Richard Calle per l'increïble demostració que va mostrar, a en Joan Ruvireta que va estar allà apretant al Richard, que també té tel·la i a en Xavi Torrades, que va fer una cursa molt sòlida en solitari, que sempre és complicat. 

El 4rt lloc sempre fa ràbia, però quan aconsegueixes aquesta posició fent una bona cursa i et guanyen tres que són millors, només pots felicitar-los i entrenar amb més ganes.

Això sí, l'alegria va ser el 3r lloc aconseguit en la classificació per equips amb el CN.Mataró demostrant el gran esforç de tots els membres de l'equip que vam estar allà donant guerra.

Com sempre gràcies a tothom que em dóna ànims i suport, ja que sou una gran força que m'empenyeu dia dia a intentar lluitar per superar-me en un esport tant sacrificat com aquest.

Pròxima parada, la lliga de clubs, on donarem molta guerra, sens dubte!!!

Triatló de Montgat: bones sensacions en un terreny que no era el meu

6è al Triatló sprint BH Montgat

Tot i que en un principi la meva intenció era realitzar el Triatló de Puigcerdà com a última prova abans de fer un petit descans, la seva suspensió a última hora em va fer buscar una alternativa.

Després del Campionat d'Espanya de Mig Ironman, la veritat és que em va costar força recuperar-me del gran esforç realitzat allà. Realment vaig donar tot el que tenia en aquella competició i pràcticament vaig necessitar 10 dies per notar-me al 100%.

Així doncs, els dies previs a Montgat vaig introduïr algun entrenament "rapidet", sobretot nedant i corrent, per tenir una mica de xispa, però conscient que ara mateix no estic prou ràpid per poder plantar cara en distàncies tan curtes.

Pel que fa a la competició en sí, la natació es va presentar més complicada del que és habitual, ja que el mar presentava una mica de mar de fons i unes onades surfejables. Tot i això, es podia nedar força bé. Aquí, el gran handicap per mi va ser que la natació va resultar ser exageradament llarga, sent aquest tram de 1000m.

Les meves sensacions aquí van ser força bones, nedant bastant còmode en un grup força gran amb la gent amb qui habitualment surto de l'aigua. Això sí, se'm va fer força llarga i en algun moment vaig pensar que ens haviem passat la boia de llarg. Finalment, vaig sortir amb 14min 09s, però és que el primer de l'aigua va sortir amb 12min15s.

Una transició complicada pels pocs centímetres que hi havia entre bici i bici als boxes i a agafar la bici. En bici de seguida em vaig ajuntar amb en Lucas Chirico, que va sortir uns segons abans que jo de l'aigua. Com sempre que coincidim en bici, vam fer un treball conjunt extraodinari. Tot i això, al creuar-nos a la primera volta amb el primer grup, ja vaig veure que nedant havia passat alguna cosa estranya, ja que estaven llunyíssim.Tot i que era un circuit complicat de remuntar, els dos vam fer un molt bon treball conjunt i sense ni mirar qui se'ns posava a roda o qui es quedava, vam fer una bici super constant retallant moltíssim a davant. Al final vam realizar el millor parcial amb 29min21s.

Vam arribar a la segona transició havent remuntat pràcticament un minut al primer grup. Segona transició i 5 quilòmetres molt planers. Vaig fer una segona transició força mediocre i, sortint, en Lucas i un triatleta que haviem atrapat feia poc surten bastant forts amb uns metres d'avantatge. Jo vaig deixar, com sempre, el primer 500 corrent que les cames anessin agafant el ritme sense exigir molt per, a continuació, posar un ritme creuer molt constant. Vaig notar que em faltava velocitat per no anar tan revolucionat, però és normal ja que no es pot preparar llarga i estar rapidíssim alhora.

Així doncs, vaig agafar un ritme força bo corrent, però no suficient per poder optar a les places de podi. Al final, corrent, el millor parcial amb 16min 53s.

Vaig acabar contentíssim perquè en un circuit molt planer on a priori les meves opcions sempre són més complicades, i amb l'afegit dels metres extres de natació, vaig lluitar com sempre al màxim de principi a fi donant tot el que tenia. Felicitar també al Dani pel seu excel·lent tercer lloc amb una progressió boníssima i a tots els companys del CN Mataró, que entre tots vam aconseguir guanyar les respectives classificacions per equips!

Ara toca un descans merescut de 10 dies per agafar forces de cara al final de temporada. Aquesta primera part de temporada ha estat increïble per mi. De fet, l'única espina ha estat no poder competir en condicions al 70.3 de Barcelona per culpa d'una grip.

Resultats de la temporada

1r Duatló Olímpic de Rubí.

1r Campionat de Catalunya de Duatló Elit (Cerdanyola).

4rt Campionat d'Espanya LD de Duatló Elit (Orihuela).

2n Triatló Doble Olímpic Terres de l'Ebre.

28è Ironman 70.3 Barcelona .

9è Triatló Sprint de Mataró.

5è Campionat d'Espanya de Mitja Distància Elit (Ecotrimad).

6è Triatló Sprint BH Montgat.

Salut a tots i molt bon estiu! Ens veiem al setembre amb les piles carregades!!!

5è al Campionat d'Espanya de Mig Ironman

Quines ganes tenia d'escriure aquesta entrada al blog!

Arribava al Campionat d'Espanya de Triatló de Mitja Distància en un estat de forma boníssim i ja plenament recuperat del gripàs que em va impedir rendir al meu nivell a l’Ironman 70.3 de Barcelona. Allò va ser un cop que em va fer mal, però em va motivar encara més per demostrar aquí quin era el meu nivell real.

La cursa es presentava amb un cartell molt serio. Allà hi havia de tot. Nedadors ITU, ciclistes fortíssims i corredors amb ganes de fer mal. Gent com Gomar, Fidalgo, G. Rodriguez, Iglesias, Amatriain, Torrades, Lloret, Raso, Oategui, Benedited, Santamaria, Velazquez, A. Rodríguez, i algun que altre que segur que em deixo.

El fet de córrer a les 12h feia preveure que la calor podria ser un element protagonista. De fet, fins l'últim moment no vaig optar per posar-me el neoprè (si no arriba a ser per l'Antolí Fauria, no me l'hauria posat). Tenia por de deshidratar-me, així que vaig optar per escalfar sense neoprè i posar-me'l just abans de la sortida.

Durant la natació, un pèl llarga, les meves sensacions van ser molt bones: nedant molt còmoda amb el neoprè Zone 3 Vanquish, que m'han facilitat des de Trikoa Terrassa i que realment va increïblement bé. Nedava dins d’un grup compacte sense fer cap sobreesforç ni a les boies ni als últims metres on a vegades sembla que la cosa vingui de 5s per alguns. El més dur d'aquest segment arribava al sortir de l'aigua amb una transició diabòlica llarguíssima i amb una pujada que directament vaig fer caminant. A partir d'aquí, la resta de la transició la vaig fer molt ràpida i, de fet, vaig agafar la bici per davant de Gustavo Rodriguez i Santamaria.

Només arrancar noto que les cames van genial, em noto amb força i començo a tirar fort. Darrera meu, Santamaria crec que no guarda la distància reglamentaria ni de conya. Al 4km em passa Gustavo i la veritat és que tampoc em passa com un obús, cosa que em motiva molt. Ni de conya em plantejo seguir-lo, ja que tampoc és plan de suïcidar-se. Això sí, Santamaria salta de la meva roda i va directe a la de Gustavo, una vergonya. Jo quedo a uns 50 metres i veig l'espectacle de les trampes en HD, fins que, per sort, passa una moto de jutges, aixeco el braç i li dic al jutge: "Pero ¿qué coño pasa aquí?". La moto s'apropa i l'obliga a separar-se, sense targeta ni res, és clar.

Agafo el meu ritme i torno a caçar a Santamaria durant dos o tres "repetxos". El passo a la pujada i ell em passa baixant, fins que decideixo quedar-me darrera per guardar una mica. Arriba la part més ràpida del circuit i ens atrapa Nadal. El ritme augmenta lleugerament i jo noto que si faig l'esforç de seguir-los, puc explotar. Prefereixo ser conservador (molta calor i vent) i agafar un ritme alt però sense anar forçat. 

Aquest és el meu gran encert, ja que faig una segona volta molt còmoda on tampoc tinc la sensació d'estar perdent res irrecuperable. Arribo a la segona transició en 9è lloc. Just darrera meu entra Oategui, que pràcticament m'havia atrapat.

Començo a córrer i tot i guardar, muscularment em noto fatal. A més a més, només començar em trobo una pujada duríssima, seguida d'unes 30 escales i després 3kms que picaven amunt constantment. Estic molt buit, però ara que ja tinc certa experiència, em relaxo i penso en deixar que les cames, poc a poc, em vagin oferint les forces.

Aquest primer tram el faig lentíssim, menjant i hidratant-me. De fet al km 3 tinc a Oategui molt a prop, darrera. Però, poc a poc, començo a notar-me millor i puc anar progressant al meu ritme. Em creuo amb els primers i veig amb alegria que el meu amic Torrades va 4rt, molt a prop del podi. Al km 6, passo al 8è, i en acabar la primera volta atrapo al 7è (Nadal, que està fent una gran cursa). 

La segona volta la faig molt més ràpida que la primera. Principalment perquè em trobo molt millor, però també perquè els meus companys del Mataró en cursa no paren d'animar-me, em canten la posició a la que vaig i em diuen que els tinc molt a prop. Jo no veig ningú, però segueixo a tope (gràcies Javi i Marc). Al km18 en Marc em canta que vaig 6è. Entre els doblats veig a Raso a uns 200 metres davant i amb tres quilòmetres per davant, me la jugo i començo un 3.000 al màxim (si no puc ja arribaré com pugui). Em costa molt retallar-li la distància, però no em rendeixo i durant una baixada de "cross", a 1,5 km de meta, aconsegueixo atrapar-lo i, sense dubtar-ho, no afluixo, apreto les dents i segueixo fins a la muralla. 

Finalment, allà veig de reüll que no m'ha seguit el ritme i disfruto d'una arribada amb una alegria immensa dins meu. 5è!!!!! Top5 penso per dins....Ostres, sona genial això!!!! A l'arribada faig una abraçada a en Xavi, que finalment entra just davant meu en 4rt lloc. Gaudeixo d'aquella sensació tan agradable de quan sense guanyar res, saps que has rendit a un gran nivell i t'has sorprès a tu mateix de poder arribar tan a prop de gent que pels motius que sigui "juguen a una altra lliga".

Al cap de poc arriba l'Antolí Fauria en un gran 14è lloc, en una cursa molt regular i aguantant fins al final com un campió. Gran resultat també!

Poc a poc van arribant a meta els companys de l'equip: l'Uri patint a peu, amb un gran esforç, en Marc, com sempre, una assegurança per l'equip, en Javi, acabant, tot i la forta deshidratació, i en German, que tot i no tenir el dia, també va lluitar fins el final. Per equips, aconseguim una gran 5ena posició!

Felicitar també a la Judit, la Raquel i la Laia pels seus respectius podis i lluita, ja que una cursa d'aquesta duresa està a l'abast de molt poques!

El resultat esportiu és molt important però tot és més fàcil  quan hi ha un ambient com el que vam disfrutar en aquest viatge. Vam acabar tots insolats, però ho vam passar genial. A la cursa potser no vam ser els millors, però en bon rollo i companyerisme vam arrasar!

Finalment vull agriaïr, com sempre, al CN Mataró poder disputar un campionat com aquest. I també a Capsule, 226ers, Taymory, Eassun i Trikoa Terrassa per la vostra ajuda de tanta qualitat.

Salut i kms!

2n lloc al Triatló doble Olímpic de Terres de l'Ebre!

Primer triatló de la temporada al sac!

Després d'una temporada excel·lent de duatlons on crec que he recuperat el meu millor nivell, arribava a la primera cita triatlètica de la temporada amb molta confiança per les grans sensacions que estic tenint, tant en bici com corrent, on últimament cada entrenament sembla que vagi a més.

Era una prova nova per mi (Doble Olímpic de Terres de l'Ebre), amb unes distàncies que a priori no m'afavorien gaire: 3000m de natació (tot i que realment van ser 3600m), 80 km de bici (que en van ser 88km) i 20km de córrer (crec que aquí la distància sí que era l'aproximada). El cartell de sortida, per no ser una prova amb un gran pressupost, era de bon nivell amb gent com Xavi Torrades, Joan Montguillot, Mathias Hecht, Jordi Matos i algun basc, que sempre estàn davant.

La cursa va començar a les 8 del matí. La prova de natació, personalment, me la vaig prendre com un bon entrenament, però sense exigir-me més del compte en aquest tram. Va ser una natació llaguíssima, però molt agradable, ja que en no haver-hi la tensió del drafting, no hi havia una lluita constant per la posició. Finalment, vaig sortir entre els 20 primers amb un parcial de 49min 50s en 3600 metres. Per davant sortien Torrades i Hecht, amb 44m 50s.

Primera transició, força ràpida, i a la bici. Només començar aquest tram et trobaves amb una recta de potser 5km amb vent totalment en contra. Ràpidament, veig que els entrenaments van molt bé, ja que amb vent en contra vaig molt còmode i amb molta força. De seguida atrapo a un basc i em quedo uns quilòmetres darrera dubtant si passar-lo o no, ja que va a bon ritme, però jo tinc un puntet més. Finalment, passo al davant i començo a tirar uns quants quilòmetres al màxim. Aquest triatleta (del que no sé el nom) és l'únic que aguanta l'estel·la i, més o menys cada 10km, ens canviem de posició perquè no porti sempre ell tota la tensió de marcar el ritme. El vent és molt fort en tot el circuit i en molts trams pica molt lateral, cosa que fa estar en constant tensió.

Vaig passant triatletes constantment, gent que són molt forts i atrapo no sense esforç. Sobre el quilòmetre 60 atrapo a Manel Lloret, un gran ciclista, i això em dóna molta confiança. Al quilòmetre 75, a l'últim pas per l'avituallament de la bici, tant jo com el basc com Lloret, intentem agafar un bidó a l'avituallament amb un vent creuat brutal. No és gens fàcil i durant aquest espai quedem molt agrupats, just en el moment que passa una moto de jutges, ens mira i 100m més endavant es para i apunta alguna cosa. Uns quilòmetres més endavant el company basc se'm posa al costat i em comenta que ens han sancionant a l'avituallament per no respectar la distància. Els tres quedem super contrariats i, la veritat és que, els últims 10km me'ls passo sense ganes d'esforçar-me. Penso que ja no tinc res a pelar.

Arribo a la segona transició en 5è lloc amb el 3r parcial de bici amb 2h 20min25s. Segona transició i 5 minuts d'aturada obligada on no es pot ni fer l'intent d'estirar, ni beure, ni res. Estic força descontent i desanimat, però una senyora del públic em "pica" i em torna a connectar quan em diu: "No t'enfadis, que els tres primers els tenieu a 2 minuts i sortireu a 7 minuts i ja no tens opció de podi". Automàticament penso allò de "Com que no tinc opció de podi?"

Passat el descans obligat, surto de la transició a lo kamikaze. No tinc res a perdre, i faig el primer 3000m a fondo. Tinc el 1r llunyíssim, el segon a uns 6 minuts i el tercer a uns 4 minuts. Però jo em trobo molt bé, com a la bici, corro amb ràbia i sense por. Passo els 10km en 33 minuts 45 segons i vaig retallant minuts a cada volta. Finalment, a mitja tercera volta (de quatre), passo al tercer (Erik Merino) i al acabar aquesta tercera volta, passo al segon (Mathias Hecht). Començo l'última volta, ja en segon lloc, i sense opcions d'atrapar en Xavi Torrades. Faig un quilòmetre més fort per obrir un forat segur i durant els últims quatre quilòmetres em dedico a assaborir aquest podi tant lluitat. Acabo els 20kms de cursa a peu amb el millor parcial amb un registre, crec que molt competitiu, de 1h 9min 35s.

Finalment, 2n classificat a nivell individual i 8èns per equips amb els grans companys German, en una cursa molt sòlida, i Victor, sabent patir per ajudar a l'equip.

Només puc treure conclusions positives d'aquest cap de setmana on he vist que la meva preparació de cara al Ironman 70.3 de Barcelona i Campionat d'Espanya de Half és la correcta. Cal acabar d'afinar detalls, però espero poder demostrar les bones sensacions que tinc últimament en aquests pròxims reptes que vindràn.

Com sempre, agraïr als companys del CN.Mataró tot el suport i ànims que em donen. Segur que l'equip estarem a l'alçada en els pròxims objectius que tenim. També agraïr el suport d'Eassun, Capsule, 226ers, Taymory i els grans companys de 3KOA Terrassa que tant m'han ajudat.

Una salutació a tots i ànims amb els pròxims objectius personals!

Campionat d'Espanya de Duatlo LD: 4rt i màxim patiment!

Abans de començar a llegir, heu de veure el vídeo de la competició. Feu clic a l'enllaç: no dura molt i és molt guapo!! Emès per Teledeporte!! Em veureu a la segona part del vídeo.

http://www.rtve.es/m/alacarta/videos/triatlon/?media=tve

Arribava a aquest primer objectiu important de la temporada amb una bona preparació prèvia que em feia ser molt auto exigent respecte al resultat esperat.

Tot i això, la setmana anterior vaig començar a notar una molèstia al recte anterior que em va fer dubtar sobre si podria rendir al màxim nivell. Com acostuma a passar quan tens alguna molèstia, durant la cursa vaig tenir més problemes a la cama "bona" que a la "tocada", suposo que per carregar més l'esforç en la primera.

La cursa en sí constava de 16,5 km de cursa a peu en un circuit pràcticament comprès per terra-pedra, amb un traçat duríssim amb constants pujades fortes i baixades de pedres. Només començar vam escapar-nos Amatriain, Juan Salvador i jo. Anàvem obrint forat al grup que venia per darrera amb Alejandro Santamaria, Fernando Gomez Cubero i uns quants saltokis perillosos en bici.

Al pas pel km 5 vaig començar a notar que tenia problemes musculars sobrecarreguant massa la cama que no tenia tocada. De cor anava molt fàcil, però em preocupava no aguantar muscularment. Vaig haver de baixar el ritme i van marxar una mica els dos primers. Finalment, a falta de 4km per la transició, on el circuit no era tan dur, vaig apretar una mica per entrar a la T1, pràcticament amb el primer.

El circuit de bici constava de dues voltes amb 18 "repetxos" per volta, on no hi havia ni un metre de pla. Vaig agafar la bici amb ganes, però de seguida vaig notar que els problemes musculars no marxaven, sinó que més aviat anaven a més. Així doncs, em va tocar desconnectar una mica i agafar un ritme conservador que em permetés arribar a la T2 i poder córrer els últims 8,2kms.

Finalment, vaig arribar a la T2 dubtant de si aguantaria una volta al duríssim circuit de córrer. El podi del Campionat estava gairebé impossible (tot i que amb un basc ens vam passar de llarg un encreuament, perdent uns segons; al final el podi potser no hauria estat tan lluny). Vaig començar a córrer molt conservador i, tot i anar muscularment al límit, de seguida em vaig col·locar 6è retallant moltíssim al 5è. Quan vaig connectar-hi, vaig recuperar un parell de kms i, seguidament, vaig progressar una mica per quedar-me en solitari en la 5ena posició ( 4rt del Campionat d'Espanya).

Vaig arribar a meta exhaust muscularment (i amb un petit trencament al recte anterior), però amb la satisfacció d'haver-me buidat totalment en un dia en què sortia amb una molèstia important al quadríceps i on les sensacions no van ser les millors. Crec que vaig ser valent intentant córrer al màxim al principi per estar tant temps com fos possible en les posicions d'honor i, per això, tot i endur-me la medalla de xocolata, estic contentíssim del resultat aconseguit.

Ara toca descansar uns dies per agafar forces i, sobretot, recuperar bé el quadríceps per afrontar els pròxims reptes encara més ben preparat per donar encara més guerra, que fer 4rt està molt bé, però millor si només ho fas un cop. 

Salut companys!