Triatló de Puigcerdà i un joc: Qui és qui dels dopats?

Arribava a Puigcerdà seguint amb les bones sensacions de les setmanes anteriors i amb ganes de plantar cara en un circuit exigent pel desnivell, però també per l'altura a la que no estic acostumat a competir.

Arribava amb moltes ganes de provar les bambes "on" Cloudracer de 3koa Terrassa, una nova botiga especialitzada en material de triatló a Terrassa, que col·labora amb mi. Ara entenc que les porti en Van Lierde... Són una passada de bambes!

La natació es presentava curta però complicada per la temperatura. Vaig sortir molt fort fins a la primera boia, que vaig passar molt obert per estalviar-me els típics cops i agafades. Una vegada passada la primera boia, estava en un grupet que anava a bon ritme i em vaig quedar a peus per no sortir de l'aigua ofegat. Tot i això, en la natació vaig fer un parell de glops d'aigua del llac (bastant bruta, per cert) que, posteriorment, em van fer passar-ho malament. Vaig sortir el 24 amb 9m22s.

La primera transició vaig fer-la molt ràpida. En bici, de seguida es va formar un grupet força gran, just abans de la doble pujada cap a Guils de Cerdanya. Allà vaig agafar l'iniciativa del grup per fer la pujada a bon ritme. Allà es va trencar força el grup de manera que vam quedar uns vuit, i davant nostre dos escapats (Ruvireta i Moreno) i un grupet de sis.

Malgrat que en bici la panxa ja em començava a donar molèsties, anava molt còmode, amb molta cadència. En el grupet vam anar passant relleus sense matar-nos-hi, però sense permetre que ningú pogués entrar per darrera ni que per davant ens obrissin més forat. El grupet era maco; amb l'Antolí Fauria, Chirico, Vilà, Baizan i un servidor, que anàvem passant, i dos o tres més que teniem a roda tipus sanguonera.

L'última pujada abans dels boxes, una pujada dura i força llarga que et convida a donar-ho tot, vaig fer-la amb molta cadència per no baixar-me amb les cames reventades i com tenia clar abans de començar, guardant forces. Al final, a la bici 4rt parcial amb 32m55s.

La segona transició va ser un autèntic desastre. Al baixar de la bici no se m'obria el velcro de la sabata (a parar abans de la linia perquè no em penalitzessin i uns segons fantàstics perduts) i després, al deixar la bici, se'm va enganxar a la del costat i no la podia penjar al box.

Vaig començar a córrer, pensant en tot el que havia perdut a la transició. Ràpidament, em va marxar del cap perquè vaig notar que tenia la panxa fatal, les cames molt fresques, però la panxa molestava força. Tot i això, vaig intentar córrer al màxim en un circuit molt guapo.

Anava recuperant als del grup de davant, però estaven força lluny i veia complicat atrapar-los. Sense donar-me per vençut, vaig fer del km 2 al 4 al màxim i a falta d'un km vaig atrapar un grupet de dos (Torres i Relats, crec), que ja començaven a atacar-se entre ells de cara al final. Tal com vaig contactar, vaig atacar, de panxa anava fatal, però les cames anaven molt fàcil. Amb el canvi, vaig veure que davant tenia al 4rt (Parreño) a pocs segons, que anava bastant tocat i li havia retallat moltíssim en molt poc, però la meta era molt a prop i no tenia marge per retallar aquells segons.

Al final, 3r parcial corrent amb 15m50s, calcant pràcticament el mateix parcial que els dos primers: un Albert Moreno que està en un estat de forma impressionant (gran victòria la seva davant d'un Joan Ruvireta que té molt gas sobre la bici) i un Iñaki Baldellou que venia de fer una gran actuació al Campionat d'Espanya sprint.

Finalment, 5è classificat, que valoro molt positivament pel cartell de sortida que hi havia. Veure que actualment, ara que estic preparant llarga distància, en un triatló esprint, tot i perdre més d'un minut nedant, al final puc disputar llocs del podi o del top5, em fa ser molt optimista pel futur!

Ara em queden per endavant unes setmanes d'entrenaments diferents que m'aniran molt bé per desconnectar una mica del triatló. Entrenament de muntanya amb un únic objectiu: liar-la molt a l'Olla de Núria. Serà molt complicat perquè no tinc cap experiència, però sense pressió i amb ganes de nous reptes qui sap si estaré en posicions capdavanteres. Valentia i cap no me'n faltarà!

Joc dels dopats: Qui és qui?

Triatleta català, en teoria molt bo (tot i que ara es veu que era un putu matat perquè ni dopant-se ha baixat de 31m en 10km...patètic), internacional (iii moooolt internacional) ara ja força veterà, que aquest any no competeix perquè està sancionat....?????????? Fàcil, eh? Doncs des del 2000 que es dopava.

Triatleta de cantàbria, boníssim ( tot i que potser no tant sabent que li fotia a l'EPO a tope), especialitzat en curses molt llargues i mooooolt dures i duatlons, també molt veterà jaaaa i que a mi particularment em va deixar fora de la Selecció Espanyola Absoluta de Duatló el 2010....???????????

I una altra que tel·la. Aquesta és públic i notori, ja que el positiu no se li ha amagat. Virginia Berasategui, que després de donar positiu al 2005 i salvar-se per un error de forma o de custòdia o jo que sé què, ara al triatló de Bilbao del 2013 ens ven la moto que només s'ha dopat per aquest triatló perquè estava lesionada i no es trovaba bé. Sí, és clar, es dopa per guanyar el triatló de Bilbao (que el podia guanyar amb una cama) i no es dopa per fer 2ª a l'Ironman de Hawaii o per ser Campiona del Món de llarga. I a més, monta un espectacle per quedar com la gran arrepentida que ha comès un error i ja està. Patètic el positiu i l'espectacle posterior.

No es poden dir els noms, però els que fa temps que esteu al mundillo ho trobareu molt fàcil d'endivinar. Com sempre dic, s'ha de vigilar molt amb els ídols esportius que es tenen.

La vida, al final, posa a cadascú al seu lloc. I jo, personalment, intentaré que tots els aficionats tinguin la màxima informació possible per valorar la feina dels que som honestos i que no admirin ni s'apuntin a campus de dopats que tant abunden últimament.

Que per robar ja roben prou a les carreres!!!!

Salut i kms!