lunes, 2 de noviembre de 2015

Els meus entrenaments motivacionals

Tot i que aquest any no m'ha passat allò tant típic de final de temporada (pels motius que ja sabeu), quan arribes a les últimes competicions amb poques ganes d'entrenar, sí que he pensat en fer aquest post, pensant en els moments de la temporada passada que necessitava certs estímuls a nivell d'entrenaments i d'autoconfiança.

A tots ens passa allò de que quan s'acosta una competició que és important i ens sorgeixen dubtes sobre quin és el nostre estat de forma. O s'acosta el final de temporada i ens costa trobar un entrenament que ens motivi per les últimes competicions.

Suposo que tots tenim els nostres entrenaments preferits o que sabem que si fem a uns determinats ritmes és que estem com hem d'estar. A mi personalment m'agrada molt, de tant en tant, fer un entrenament d'aquests "motivacionals", ja que en el meu cas m'aporta molta confiança.

En el cas de la cursa a peu, aquest entrenament és el de 2x3000 + 2x2000 + 2x1000 amb ritmes de 9min40s, 6min15s i 3min amb recuperacions de 2min30s. Tot i no ser un entrenament de molts quilòmetres totals, quan no estàs del tot bé, és dels que passa factura. Toques ritmes mitjos, però també ritmes elevats i és bastant agraït el fet d'anar baixant la distància cada dues sèries, fet que s'agraeix molt a nivell mental.


En bici, l'entrenament que més m'agrada és l'entrenament en sèries de força. Normalment busco una pujada que sigui força sostinguda i d'aproximadament un 5 o 6% de pendent (amb pendents superiors, almenys jo, ja començo a descontrolar-me una mica a nivell de tècnica de padeleig). Un exemple seria 8 pujades de 2 km amb baixa cadència, recuperant la baixada. És més difícil treure conclusions sobre l'estat de forma perquè només que fagi una mica de vent a favor o en contra la velocitat no la pots comparar. Tot i això, sí que a nivell de sensacions acabes l'entrenament sabent com estàs.


Nedant, potser un entrenament que m'agrada força i alhora m'aporta confiança, és el típic de 10 series de 100 a 1m20s sortint a 1m30s. És un entrenament en el que amb tan poc descans, si no tens ben assimilat el ritme creuer, acabes força just.

Els ritmes, sobretot corrent i nedant, són molt importants pel fet que al llarg dels anys, a mesura que ens anem coneixent, ja sabem a quins ritmes de competició podem anar en funció d'aquests ritmes d'entrenament.

Si us ve de gust comentar quins entrenaments us motiven a vosaltres, sempre és interessant per tenir noves idees!!

miércoles, 29 de abril de 2015

La qualitat marca la diferència



Fins avui no havia tingut la força o l'energia suficient per mirar directament als ulls al meu casc.Tenia la certesa que vaig tenir un impacte molt fort, sens dubte, per la lesió que em vaig fer al fèmur, però es veritat que en el mateix accident em van comentar que havia partit en dos una barra de ferro amb el casc.

Després de l'accident tot va girar entorn a la lesió del fèmur, però en el meu interior sabia que la cosa podria haver estat molt pitjor.

Avui, finalment he agafat aquest company de fatigues amb el què tants moments de patiment i de plaer havia de compartir, i l'he mirat directament a la visera. I el que he vist m'ha emocionat:

Un casc partit per la meitat en la part interior superior.


Un impacte fortíssim a la part frontal.


Una visera destrossada.

Vas ser més dur que una barra de ferro i et vas destrossar perquè no em destrossés jo.

Quan veus tot això i que jo no vaig notar pràcticament res, ni em vaig marejar.... Només et queda donar les gràcies al company Rudy Project wing57 i a #3KOA Terrassa, que va ser gràcies a ells que vaig poder tenir aquest casc.

El nostre viatge va ser breu, però sense tu segur que jo ara no seria aquí o almenys no només amb el fèmur trencat.

martes, 24 de febrero de 2015

Subcampeón de España Elite de Duatlón LD - Orihuela 2015

El Campeonato de España de Duatlón LD en Orihuela se presentaba con un cartel de mucho nivel. Viendo los nombres del Start list destacaban Raul Amatriain (para mi, el gran favorito), Roger Roca, que llegaba fuerte a pie, Ramon Ejeda, Ivan Limia, Joan Bautista Nadal, Javier Miguel Benedited, Pando, Ibai Alba y Alejandro Jimenez. Había gente fuerte a pie y gente muy fuerte en bici.

El día se presentó complicado, con un viento con rachas de hasta 50km/h. A esto se le debe añadir la dureza del circuito, tanto de carrera a pie (tipo cross, de los que a mi me encantan) como en bici (66km con dos vueltas con 16 repechos por vuelta y que se hacían más duros que un half convencional de 90km).


La carrera empezó puntualmente a las 9:00h. Al salir, Roger Roca imprimió un ritmo fuertísimo por el tipo de circuito que era y sacó una ligera ventaja sobre un grupo de seis. Yo quedé descolgado ya que, después de una semana con gripe, me faltaba tono muscular y me faltaba fuerza. Pasados los primeros 5kms, empecé a encontrarme cada vez mejor. En el km 7 alcanzé al grupo cabecero y juntos cazamos a Roca justo antes de la T1.


Al coger la bici decidí arriesgar el mínimo. Sé que estoy entrenando bien y estoy andando fuerte en bici, pero me faltaba confianza debido a esta última semana tan dura. Empezó tirando Roger Roca, pero enseguida pasó a mandar Amatriain con un buen ritmo que descolgó a todos menos a Roger y a mí.


Casi al finalizar la primera de las dos vueltas nos alcanzó Beñat Arnaiz, que venía muy fuerte. Íbamos manteniendo bastante bien las distancias, aunque con tanto repecho y giro, algunos, con la inercia, nos juntábamos un poco más de lo que tocaba al cambiar de bajada a subida o frenar a los giros de 180º. Ahí la cosa se puso un pelín más seria y Beñat puso un ritmo exigente. Al empezar la segunda vuelta ví que Roger Roca empezaba a descolgarse. Pero a su tiempo estaba llegando muy fuerte Joan Nadal.

Nadal nos pasó muy fuerte y se fue sólo. Nosotros seguíamos a buen ritmo. A falta de 15km, Beñat Arnaiz pinchó y quedó fuera de carrera (una lástima porqué estaba haciendo una muy buena carrera). Nos quedamos Nadal y, a unos 30s, Amatriain siempre tirando, y yo detrás.


En los últimos kms Amatriain tiró fuerte y recortamos a unos 15s la desventaja sobre Nadal. Llegamos a la T2 con todo por decidir. Con el viento que hacía al entrar en boxes...El viento me metió una racha que me hizo chocar contra el box mientras corría (cogí la bici solo por el sillín y con viento eso no se puede hacer). Entre esto y que Raul es una máquina haciendo transiciones, perdí 18s solo en la transición.

Empezamos la última carrera a pie y vi a lo lejos que Raul pasaba a Joan y se ponía primero. Yo sobre el km 1,5 también pasé a Joan, nos animamos y tiré para adelante. Iba mejor de lo que pensaba e intenté meter cada vez un puntito más. Hasta que llegó el km 5 y vi que a este ritmo no me iba a dar para pillar a Amatriain. Las piernas me quemaban mucho, demasiado. 

Iba segundo. Con la semana que había pasado habría firmado sin duda antes de salir, pero estaba ahí tan cerca, que tuve que morir para pillarlo. Los últimos 3kms metí todo lo que me quedaba dentro y más. Seguí recortando y sabía que, aunque le pillara, llegaría tan reventado que no iba a tener ninguna opción al sprint.


Al final llegué muy cerca. Me hubiera gustado jugármelo al sprint, pero las fuerzas me dejaron a las puertas. Seguramente perdí la carrera en la T2, no lo sé. Seguro que si llegamos a correr juntos con Raul, habría sido una buena batalla. 

¡¡¡Subcampeón de España!!!!

Felicitar a Raul Amatriain por su carrera, ya que fue claramente el mejor a parte de tirar toda la bici él. Joan Bautista Nadal, increíble con su tercer puesto, haciendo una bici absolutamente en solitario, con el viento que hacía, demuestra el nivel que está alcanzando, al alcance de muy pocos. También felicitar a mi compañero Ivan Limia por su gran 4rto puesto, muy cerca del podium y demostrando su progresión imparable.


Finalmente, increíble el Subcampeonato de España por equipos con el CN Mataró con Marc Rovira (sin su llamada del jueves por la noche para que intentara viajar, todo eso no habría sido posible), Antolí Fauria que es la alegría del Triatlón catalán (vaya fichaje hemos hecho, ¡gracias Raquel!) y Santiago Abad, ¡qué tío! Eso sí que es mentalidad ganadora. ¡Cuánto aprendí en dos días!


Aquí os dejo el vídeo de la prueba y la entrevista que me han hecho los compañeros de Triatlon Channel: