Després de sis setmanes d'entrenament, el passat diumenge vaig afrontar la primera cursa de la temporada 2014: la mitja marató de Vilanova i la Geltrú. L'objectiu principal era fer un bon rodatge llarguet, tot i que no esperava grans ritmes pel poc treball de qualitat i la fatiga després d'una setmana amb força quilometratge acumulat, sobretot en bici i corrent.
La cursa va començar puntualment a les 10h, en un circuit força ondulat amb un constant puja i baixa (exceptuant la zona del Passeig Marítim), i amb uns quants girs de 360º al llarg del recorregut.
Les meves sensacions, al principi, eren bastant dolentes. Em notava molt cansat muscularment i no anava gaire còmode. Així doncs, fins al km 8 anava a cua del grup i pensant que se'm faria molt llarga la mitja. Curiosament, al km 8, quan es va començar a accelerar una mica més el ritme, vaig notar que cada km em trobava una mica millor.
Del km 8 al km 13 el grup principal ja es començava a estirar i el grupet de vuit o nou ja s'anava seleccionant una mica. A partir d'aquí, hi havia uns 3km que picaven cap amunt constantment. Va ser aquí on es va fer la selecció definitiva. El Manel Tornero anava tirant i jo al seu costat vaig veure que el tercer començava a fer la goma. En aquest moment ens vam posar d'acord i vam fer uns tres km a relleus a bon ritme per acabar de despenjar a tothom.
Tot i que muscularment vaig arribar al final una mica just, de cardio em trobava genial i em notava amb molta força. El final va ser força ajustat, ja que a falta de 500m encara anàvem junts. Finalment, a uns 300m de meta, vaig arrencar amb molta determinació, les cames em van respondre molt bé, vaig notar que poc a poc vaig anar recuperant la xispa que havia perdut una mica i vaig aconseguir una victòria molt treballada.
Com dic sempre, guanyar sempre és complicat. Tot i això, sóc conscient que tot just acabo de començar i aquest any els reptes són importants i cal apretar i millorar constantment. Per començar estar ja en temps de 1h 10min em motiva perquè és un bon punt de partida.
Ara aquest dies de Nadal tocarà adaptar una mica els entrenaments i suprimir-ne algun també per disfrutar de les festes en familia, que al final és el més important, l'amor dels que ens envolten. Que l'esport és genial, però si només penses en això al final ets un autòmata solitari!
Bon Nadal a tothom i mengeu polvorons que estan boníssims i es cremen a la primera tirada llarga de bici!!!
