El meu primer Ironman

Després de la lesió de l'any passat, tenia moltes ganes que arribés aquest dia. L'últim mes havia sigut complicat per una tendinitis al genoll que no m'havia permès poder preparar aquest debut com hauria volgut i arribava molt just de quilòmetres i de ritmes sobretot corrent. Això sí, després  de la greu lesió, no em feia gens de por, tenia ganes de disfrutar de cada moment, anés millor o pitjor, seria un gran dia.

El dia previ a la cursa, l'organització ens confirma que degut a la temperatura de l'aigua (uns 22,5ºC) els PRO's s'ens prohibia l'ús del neopré a la natació (als grups d'edat sí que se'ls hi permetia l'ús de neopré).

Així doncs, el que en teoria era un "tramit" a l'aigua, on havia de sortir força sencer, va passar a tenir força importància pel temps extra que perdria i per la fatiga a les cames extra d'haver de fer moltes més cames per mantenir la flotabilitat.

A les 6,40 ens van donar la sortida a la natació. Vaig sortir com si fos un triatló esprint, al màxim que podia, vaig estar lluitant fins al primer km de natació per entrar en un grup que per ritme no era al meu, aguantant molts metres al límit d'agafar peus de l'últim del grup. Finalment poc a poc em van anar marxant i llavors vaig aprofitar per relaxar-me una mica i esperar el següent grup, que no va tardar a atrapar-me i on vaig poder nedar molt més còmode.

Al final vaig acabar la natació amb un temps de 1h1min20s, que tenint en compte les circumstàncies esmentades i la gent amb la que vaig sortir, crec que vaig nedar força bé.

Una ràpida transició, sense encantar-me gens i ja era sobre la bici. A les primeres pedalades m'adono que a les cames els hi ha passat factura fer tant peus, em noto amb fatiga, però tinc moltes ganes. El circuit espectacular a nivell de paissatge i força ràpid, tot i que amb constants puja i baixa i amb tres pujades curtes però dures de veritat.

Poc a poc vaig agafant el ritme en bici, les bones sensacions van arribant i la primera de les dues voltes de 90kms l'acabo amb una bona progressió i amb unes 2h20min. Al començar la segona volta començo a notar un problema a l'abductor, començo a tenir amagades de rampes i poc a poc les cames s'en van ressentint, cada cop em costa més mantenir el ritme. Sort que al cap de poc tenia l'avituallament personal amb un bidó d'UCAN i una barreta de proteïnes que em van permetre recuperar-me una mica.

Cap al km150 coïncidint amb la pujada més dura tinc el meu moment de "crisis" que sabia que podria arribar en algun moment, començo a perdre temps i velocitat. Sort que els últims kms fins al 180 eren força favorable perquè anava bastant tocat.

Finalment arribu a la segona transició amb un temps de 4h50min10s pels 180kms. Al baixar de la bici les cames estant bastant tocades, no em noto buit però porto una fatiga important a sobre que em fan veure molt llargs aquests 42kms a peu que m'esperen per davant.

En aquest moment m'oblido de tot, de ritmes amb el GPS, de referències amb rivals, només penso en no forçar gens, no permetre'm cap exhibició davant dels espectadors que després passen factura. Només penso en alimentar-me i hidratar-me bé, i disfrutar al màxim d'aquest moment que uns mesos abans no hauria pogut ni somiar. Van passant els kms i veig que el ritmet que he agafat era l'adequat, avui que debuto en la distància no correré al nivell que podria arribar a córrer, però tampoc rebentaré. Del km28 al km34, són els que es fan més llargs de passar. D'aquí en endavant vaig tenir bons kms i segurament podria haver apretat perquè les forces anaven a més, però què voleu que us digui, estava disfrutant molt i volia assaborir aquest debut sense arribar mort a la meta.

Finalment després de 41kms que pensava que serien pitjor del què van acabar sent, vaig mirar el rellotge i vaig tenir la grata sorpresa que portava unes 8h54min. En aquell moment vaig pensar, no està malament aquest debut nanu, fer un sub9 el primer cop que t'enfrontes a aquesta distància i amb una natació sense neopré.

Vaig acabar la marató amb 3h02min00s i perdent temps en l'últim km segur perquè me'l vaig passar xocant les mans amb tothom, ara cap a la dreta....ara cap a l'esquerra...fins a la recta final on l'emoció em va envaïr per complert. Ara sí, ja sóc un Ironman...tot i que després de la fractura del cap del fèmur....tenia molt clar que no se si dir-li "Ironman" però sí que sóc un gran lluitador. Sabia que tornar seria complicat però rendir-se no era una opció.

Al final vaig acabar amb un temps de 8h58min18s i una increible 12ena posició en categoria PRO. En aquest cas no puc comparar amb la cursa de grups d'edat, ja que la normativa en aquest Ironman va ser diferent per profesionals i grups d'edat que van poder nedar amb neopré.

Acabant aquesta crònica m'agradaria, si m´ho permeteu agraïr a tota la gent que ha estat al meu costat en aquest llarg camí, la Maria que sempre ha estat al meu costat acompanyant-me en els meus somnis,a la Gemma que tant bona feina va fer en el quiròfan quant tot estava a les teves mans, a en Jordi Checa que ha intentat que arribés en la millor forma possible, a en Xavi del Centre Mèdic La Roca per tants mesos de rehabilitació i per anar solucionant cada petit entrebanc en la preparació, a la Sandra Sardina que tant m'ha ajudat en l'alimentació i la suplementació que és tant vital, a en Sergi Fonts que m'ha descobert les grans avantatges d'utilitzar UCAN com a part de la suplementació, al Benja i l'Oscar de 3KOA que sempre han cregut en mi i m`han permès disfrutar del millor material de zone3 i de tots els complements de triatló necessaris, en Pere de l'òptica Torrents que m'ha cuida't la vista amb les ulleres personalitzades, a l'Albert de W2W amb totes les cremes necessàries per rendir i recuperar, a l'Albert de Cortex per la roba personalitzada tant còmode i eficient, a en Xevi de Capsule per permetre'm disfrutar d'una bici increible i estar sempre atent a les meves necessitats, als companys del CN. Mataró i en Jose Luis Cano que sempre ha cregut en mi.

Com veieu era un debut que feia sol però amb un gran equip darrera sense els quals no hauria pogut tenir un debut així en la distància "reina". A la pròxima ja no seré un "rookie", i segur que aquesta experiència em permetrà fer un pas més endavant. El genoll sembla que ja està bé, Vichy és el pròxim destí i segur que la preparació valdrà la pena!

Salut i Kms!

18è PRO Ironman 70.3 Aix-en-Provence

Per fi arribava la primera prova del circuit Ironman en terres europees, Ironman 70.3 Aix-en-Provence.

Després de Cannes i d'un bon encostipat que vaig agafar allà, els dies previs a Aix-en-Provence semblava que havia anat recuperant les bones sensacions i que podria mostrar-me competitiu com sempre.

Les previsions meteorològiques pel dia de la competició feien respecte: vents sostinguts de 50km/h amb ratxes de fins a 80km/h feien preveure un dia força dur.

La cursa arrencava a les 7.30h del matí, però una hora abans es va confirmar l'anul·lació de la natació, ja que l'aigua estava a 14,7°C i amb el vent la sensació tèrmica era de 0°C.

Així doncs, es va fer un sorteig entre els PRO's per establir l'ordre de sortida, que es va fer tipus crono ciclista sortint cada 20s. Em va tocar sortir el 33, més o menys a la meitat.

Va ser una circumstància una mica estranya això d'arrencar en bici. Els primers 30kms tot i tendir a picar cap amunt i tenir els dos primers portets de la jornada, es preveia vent força favorable, cosa que en teoria havia de facilitar el rodar ràpid. Vaig decidir sortir fort però guardant un puntet per la segona part del circuit, on el vent havia de ser més frontal i desgastar molt.

Els primers 30kms les sensacions eren força bones, rodant seguint l'estel·la d'un alemany que m'havia atrapat sobre el km10 i que en els plans em portava ben enfiladet i em feia desitjar que arribés alguna pujadeta.

Just al acabar aquesta primera part, venia una zona amb vent força lateral que et feia anar molt incòmode. Va ser en aquest tram on al km40, aproximadament, vaig escoltar un soroll fort i sec a la roda davantera. De seguida vaig adonar-me que havia reventat un radi. La roda em va començar a tocar al fre, ja que va quedar totalment descentrada.

Només quedava retirar-se o fer el que fos per perdre el mínim possible en els següents 45kms. Als plans i baixades anava amb la roda frenant escoltant el "sorollet" aquell que et desmoralitza encara que no vulguis, i a les pujades llargues obria totalment el pont de fre perquè no toqués, però em quedava sense fre davanter. Mentalment va ser força dur, ja que a part d'haver-hi el portet més dur, al tram final el vent era on picava més en contra. Tot plegat va ser difícil de gestionar.

És difícil saber el temps que vaig perdre amb aquest problema mecànic; tampoc li dono més voltes, vaig donar-ho tot perquè fos el mínim possible. Això sí, com desitjava deixar la bici i arrencar a córrer... Finalment els 90kms vaig fer-los en 2h29min en un circuit amb un desnivell positiu d'uns 1.100m.

Per fi vaig arrencar a córrer i la veritat és que anava bastant encès per tot plegat. Com que havíem sortit tipus crono era impossible saber en quina posició anava. El circuit de córrer eren tres voltes de 7kms en un circuit bastant trenca-cames. Vaig arrencar amb bones sensacions i intentant frenar-me una mica als primers kms, anava atrapant a bastants PRO's i els passava molt ràpid. Això m'anava motivant i la veritat és que em va servir per pràcticament clavar els parcials en cada una de les tres voltes per acabar fent la última volta la més ràpida de les tres i acabant en 1h12min49s els 21kms (jo crec que faltaven alguns metres però, entre el vent i el desnivell, quedava una mica compensat). Menció a part la gent que vaig veure retallant a cada vorera. Increïble; jo crec que n'hi va haver que no van fer ni 19kms.

El que valoro més positivament de la cursa a peu és que, a part de córrer rápid i a ritme constant, vaig acabar molt, molt sencer i realment crec que podria haver seguit a aquell ritme uns quants kms més. Segurament em falta un punt per córrer més ràpid en half però, per contra, crec que tinc una bona base per aguantar bé la marató.

És curiós però us puc assegurar que corrent és el que portava més retrassat a nivell de preparació i em segueixo sorprenent de les prestacions tant a Cannes com a Aix-en-Provence.

Finalment, vaig acabar en una molt bona 18ena posició, tenint en compte el problema mecànic. I veure que a les classificacions quedes per davant de gent com Herve Faure o Mauro Baertsch, doncs és tot un luxe. Està clar que en aquestes proves el nivell és brutal. Tothom està molt fort. Prova d'això, en pocs segons o minuts hi ha molts atletes. Ès genial poder ser-hi i, poc a poc, anar pujant graons.

Pròxima parada: Ironman 70.3 Barcelona. Correm a casa i amb això ja sortim amb un punt més de confiança!

Triathlon International de Cannes, open seasson 2016!

Després de molts mesos d'entrenaments molt bons i poques competicions (només Campionat d'Espanya de Duatló LD), arribava a Cannes amb moltes ganes d'estrenar-me en triatló aquest 2016 després de gairebé un any i mig sense fer-ne cap.

El cartell de la prova era realment espectacular, amb campions del món, d'Europa tant de duatló com de triatló, d'Ironman, així com atletes olímpics rapidíssims. Andreas Raelert, Giulio Molinari, Frederick Belaubre, Diemunsh, Aernouts, Fontana, Blanchart.

La natació dues voltes a un circuit per completar 2000m. L'aigua força freda. El meu objectiu abans de sortir era intentar nedar amb Bart Aernouts. Es va sortir realment molt fort (es notava que davant hi havia atletes provinents de les series mundials), de seguida es va començar a estirar moltíssim tot. Vaig estar apunt d'aguantar un grupet però finalment em va acabar engolint un grup força gran per darrera. Dins el grup per fi vaig poder agafar una mica d'aire i relaxar-me una mica.

Sortint de la natació, un pèl llarga però tampoc excessivament, vaig reconèixer Aernouts just al meu costat, cosa que em feia pensar que havia nedat força bé. Surtu de l'aigua en la posició 32 amb un temps de 30min20s.

Transició llarga i rapidíssima per agafar la bici en un circuit de 80km amb un desnivell positiu de 1100m. Surtu de boxes amb Aernouts, un gran ciclista, i els primers 20km plans anem rapidíssims, realment em porta a un ritme molt fort.

 Després de passar forces atletes, al km 20 comença un dels ports de la jornada amb 7,5kms de pujada. Vaig aguantant la referència al belga fins que a falta de 3 kms per coronar em treu de punt i he d'aixecar el peu per no explotar. A partir d'aquí em quedo bastant sol i segueixo per un terreny puja baixa amb algun petit portet, que es fa complicat mantenir un bon ritme. 

Els últims 20kms eren molt favorables on en teoria es podia rodar molt ràpid, però entre la presència de la pluja amb la corresponent perillositat en els revolts i que els últims kms coincidien amb els de la cursa curta (cosa que convertia el traçat en un constant esquivar gent, ja que enllaçaven amb els últims de la cursa curta), aquests últims kms vaig prendre'm-els amb molta calma i precaució. Acabu la bici amb un temps de 2h14min19s en la posició 15.

Arribo a la segona transició i només baixar de la bici em noto les cames molt i molt bé, amb molta soltura. Per davant gairebé 17kms repartits en 4 voltes. Només sortir a uns 30m veig l'Andreas Raelert que ja porta una volta. Em passo les tres voltes següents al seu mateix ritme, i en varis moments em ve al cap el pensament de que "com canvia tot en tant poc temps, fa uns mesos era incapaç de córrer per fer una foto al Monte Cervino desde Zermatt aprofitant que s'apartava un núvol i ara estava corrent al mateix ritme que els millors corredors de llarga". 

Així arribo a l'última volta amb molt bones sensacions i sense tenir gaire clar la posició que estic (coincidim corrent amb els de la llarga i els de la curta i al ser 4 voltes és una mica caòtic). En l'últim avituallament tiru l'aigua a la brossa, però cau fora i un arbitre em fa parar, girar, recollir-la i tirar-la dins. Una llàstima perquè estava apunt d'atrapar al triatleta que tenia davant i aquest contratemps m'ho complica força.

Finalment els últims dos quilòmetres me'ls prenc amb relativa comoditat per disfrutar d'aquest dia tant increible on no només m'he tornat a sentir triatleta, sinó que he tingut unes sensacions genials i m'he sentit competitiu en una competició d'un nivell top. Acabu corrent els casi 17kms amb 59min25s per acabar en  un excel·lent 12è lloc.

Pròxima parada Ironman d'Aix en Provence, segur que allà seguirem progressant i disfrutant, poc a poc agafant el punt per Ironman d'Àustria, el gran objectiu!