jueves, 30 de junio de 2016

El meu primer Ironman

Després de la lesió de l'any passat, tenia moltes ganes que arribés aquest dia. L'últim mes havia sigut complicat per una tendinitis al genoll que no m'havia permès poder preparar aquest debut com hauria volgut i arribava molt just de quilòmetres i de ritmes sobretot corrent. Això sí, després  de la greu lesió, no em feia gens de por, tenia ganes de disfrutar de cada moment, anés millor o pitjor, seria un gran dia.

El dia previ a la cursa, l'organització ens confirma que degut a la temperatura de l'aigua (uns 22,5ºC) els PRO's s'ens prohibia l'ús del neopré a la natació (als grups d'edat sí que se'ls hi permetia l'ús de neopré).

Així doncs, el que en teoria era un "tramit" a l'aigua, on havia de sortir força sencer, va passar a tenir força importància pel temps extra que perdria i per la fatiga a les cames extra d'haver de fer moltes més cames per mantenir la flotabilitat.

A les 6,40 ens van donar la sortida a la natació. Vaig sortir com si fos un triatló esprint, al màxim que podia, vaig estar lluitant fins al primer km de natació per entrar en un grup que per ritme no era al meu, aguantant molts metres al límit d'agafar peus de l'últim del grup. Finalment poc a poc em van anar marxant i llavors vaig aprofitar per relaxar-me una mica i esperar el següent grup, que no va tardar a atrapar-me i on vaig poder nedar molt més còmode.

Al final vaig acabar la natació amb un temps de 1h1min20s, que tenint en compte les circumstàncies esmentades i la gent amb la que vaig sortir, crec que vaig nedar força bé.

Una ràpida transició, sense encantar-me gens i ja era sobre la bici. A les primeres pedalades m'adono que a les cames els hi ha passat factura fer tant peus, em noto amb fatiga, però tinc moltes ganes. El circuit espectacular a nivell de paissatge i força ràpid, tot i que amb constants puja i baixa i amb tres pujades curtes però dures de veritat.

Poc a poc vaig agafant el ritme en bici, les bones sensacions van arribant i la primera de les dues voltes de 90kms l'acabo amb una bona progressió i amb unes 2h20min. Al començar la segona volta començo a notar un problema a l'abductor, començo a tenir amagades de rampes i poc a poc les cames s'en van ressentint, cada cop em costa més mantenir el ritme. Sort que al cap de poc tenia l'avituallament personal amb un bidó d'UCAN i una barreta de proteïnes que em van permetre recuperar-me una mica.

Cap al km150 coïncidint amb la pujada més dura tinc el meu moment de "crisis" que sabia que podria arribar en algun moment, començo a perdre temps i velocitat. Sort que els últims kms fins al 180 eren força favorable perquè anava bastant tocat.

Finalment arribu a la segona transició amb un temps de 4h50min10s pels 180kms. Al baixar de la bici les cames estant bastant tocades, no em noto buit però porto una fatiga important a sobre que em fan veure molt llargs aquests 42kms a peu que m'esperen per davant.

En aquest moment m'oblido de tot, de ritmes amb el GPS, de referències amb rivals, només penso en no forçar gens, no permetre'm cap exhibició davant dels espectadors que després passen factura. Només penso en alimentar-me i hidratar-me bé, i disfrutar al màxim d'aquest moment que uns mesos abans no hauria pogut ni somiar. Van passant els kms i veig que el ritmet que he agafat era l'adequat, avui que debuto en la distància no correré al nivell que podria arribar a córrer, però tampoc rebentaré. Del km28 al km34, són els que es fan més llargs de passar. D'aquí en endavant vaig tenir bons kms i segurament podria haver apretat perquè les forces anaven a més, però què voleu que us digui, estava disfrutant molt i volia assaborir aquest debut sense arribar mort a la meta.

Finalment després de 41kms que pensava que serien pitjor del què van acabar sent, vaig mirar el rellotge i vaig tenir la grata sorpresa que portava unes 8h54min. En aquell moment vaig pensar, no està malament aquest debut nanu, fer un sub9 el primer cop que t'enfrontes a aquesta distància i amb una natació sense neopré.

Vaig acabar la marató amb 3h02min00s i perdent temps en l'últim km segur perquè me'l vaig passar xocant les mans amb tothom, ara cap a la dreta....ara cap a l'esquerra...fins a la recta final on l'emoció em va envaïr per complert. Ara sí, ja sóc un Ironman...tot i que després de la fractura del cap del fèmur....tenia molt clar que no se si dir-li "Ironman" però sí que sóc un gran lluitador. Sabia que tornar seria complicat però rendir-se no era una opció.

Al final vaig acabar amb un temps de 8h58min18s i una increible 12ena posició en categoria PRO. En aquest cas no puc comparar amb la cursa de grups d'edat, ja que la normativa en aquest Ironman va ser diferent per profesionals i grups d'edat que van poder nedar amb neopré.

Acabant aquesta crònica m'agradaria, si m´ho permeteu agraïr a tota la gent que ha estat al meu costat en aquest llarg camí, la Maria que sempre ha estat al meu costat acompanyant-me en els meus somnis,a la Gemma que tant bona feina va fer en el quiròfan quant tot estava a les teves mans, a en Jordi Checa que ha intentat que arribés en la millor forma possible, a en Xavi del Centre Mèdic La Roca per tants mesos de rehabilitació i per anar solucionant cada petit entrebanc en la preparació, a la Sandra Sardina que tant m'ha ajudat en l'alimentació i la suplementació que és tant vital, a en Sergi Fonts que m'ha descobert les grans avantatges d'utilitzar UCAN com a part de la suplementació, al Benja i l'Oscar de 3KOA que sempre han cregut en mi i m`han permès disfrutar del millor material de zone3 i de tots els complements de triatló necessaris, en Pere de l'òptica Torrents que m'ha cuida't la vista amb les ulleres personalitzades, a l'Albert de W2W amb totes les cremes necessàries per rendir i recuperar, a l'Albert de Cortex per la roba personalitzada tant còmode i eficient, a en Xevi de Capsule per permetre'm disfrutar d'una bici increible i estar sempre atent a les meves necessitats, als companys del CN. Mataró i en Jose Luis Cano que sempre ha cregut en mi.
video

Com veieu era un debut que feia sol però amb un gran equip darrera sense els quals no hauria pogut tenir un debut així en la distància "reina". A la pròxima ja no seré un "rookie", i segur que aquesta experiència em permetrà fer un pas més endavant. El genoll sembla que ja està bé, Vichy és el pròxim destí i segur que la preparació valdrà la pena!


Salut i Kms!

1 comentario:

  1. I tant que pots dir que ets un IRONMAN, i amb majúscules. Amb tu aquesta paraula cobra sentit, moltes felicitats.

    ResponderEliminar