martes, 17 de junio de 2014

5è al Campionat d'Espanya de Mig Ironman

Quines ganes tenia d'escriure aquesta entrada al blog!

Arribava al Campionat d'Espanya de Triatló de Mitja Distància en un estat de forma boníssim i ja plenament recuperat del gripàs que em va impedir rendir al meu nivell a l’Ironman 70.3 de Barcelona. Allò va ser un cop que em va fer mal, però em va motivar encara més per demostrar aquí quin era el meu nivell real.

La cursa es presentava amb un cartell molt serio. Allà hi havia de tot. Nedadors ITU, ciclistes fortíssims i corredors amb ganes de fer mal. Gent com Gomar, Fidalgo, G. Rodriguez, Iglesias, Amatriain, Torrades, Lloret, Raso, Oategui, Benedited, Santamaria, Velazquez, A. Rodríguez, i algun que altre que segur que em deixo.

El fet de córrer a les 12h feia preveure que la calor podria ser un element protagonista. De fet, fins l'últim moment no vaig optar per posar-me el neoprè (si no arriba a ser per l'Antolí Fauria, no me l'hauria posat). Tenia por de deshidratar-me, així que vaig optar per escalfar sense neoprè i posar-me'l just abans de la sortida.

Durant la natació, un pèl llarga, les meves sensacions van ser molt bones: nedant molt còmoda amb el neoprè Zone 3 Vanquish, que m'han facilitat des de Trikoa Terrassa i que realment va increïblement bé. Nedava dins d’un grup compacte sense fer cap sobreesforç ni a les boies ni als últims metres on a vegades sembla que la cosa vingui de 5s per alguns. El més dur d'aquest segment arribava al sortir de l'aigua amb una transició diabòlica llarguíssima i amb una pujada que directament vaig fer caminant. A partir d'aquí, la resta de la transició la vaig fer molt ràpida i, de fet, vaig agafar la bici per davant de Gustavo Rodriguez i Santamaria.


Només arrancar noto que les cames van genial, em noto amb força i començo a tirar fort. Darrera meu, Santamaria crec que no guarda la distància reglamentaria ni de conya. Al 4km em passa Gustavo i la veritat és que tampoc em passa com un obús, cosa que em motiva molt. Ni de conya em plantejo seguir-lo, ja que tampoc és plan de suïcidar-se. Això sí, Santamaria salta de la meva roda i va directe a la de Gustavo, una vergonya. Jo quedo a uns 50 metres i veig l'espectacle de les trampes en HD, fins que, per sort, passa una moto de jutges, aixeco el braç i li dic al jutge: "Pero ¿qué coño pasa aquí?". La moto s'apropa i l'obliga a separar-se, sense targeta ni res, és clar.

Agafo el meu ritme i torno a caçar a Santamaria durant dos o tres "repetxos". El passo a la pujada i ell em passa baixant, fins que decideixo quedar-me darrera per guardar una mica. Arriba la part més ràpida del circuit i ens atrapa Nadal. El ritme augmenta lleugerament i jo noto que si faig l'esforç de seguir-los, puc explotar. Prefereixo ser conservador (molta calor i vent) i agafar un ritme alt però sense anar forçat. 


Aquest és el meu gran encert, ja que faig una segona volta molt còmoda on tampoc tinc la sensació d'estar perdent res irrecuperable. Arribo a la segona transició en 9è lloc. Just darrera meu entra Oategui, que pràcticament m'havia atrapat.

Començo a córrer i tot i guardar, muscularment em noto fatal. A més a més, només començar em trobo una pujada duríssima, seguida d'unes 30 escales i després 3kms que picaven amunt constantment. Estic molt buit, però ara que ja tinc certa experiència, em relaxo i penso en deixar que les cames, poc a poc, em vagin oferint les forces.

Aquest primer tram el faig lentíssim, menjant i hidratant-me. De fet al km 3 tinc a Oategui molt a prop, darrera. Però, poc a poc, començo a notar-me millor i puc anar progressant al meu ritme. Em creuo amb els primers i veig amb alegria que el meu amic Torrades va 4rt, molt a prop del podi. Al km 6, passo al 8è, i en acabar la primera volta atrapo al 7è (Nadal, que està fent una gran cursa). 


La segona volta la faig molt més ràpida que la primera. Principalment perquè em trobo molt millor, però també perquè els meus companys del Mataró en cursa no paren d'animar-me, em canten la posició a la que vaig i em diuen que els tinc molt a prop. Jo no veig ningú, però segueixo a tope (gràcies Javi i Marc). Al km18 en Marc em canta que vaig 6è. Entre els doblats veig a Raso a uns 200 metres davant i amb tres quilòmetres per davant, me la jugo i començo un 3.000 al màxim (si no puc ja arribaré com pugui). Em costa molt retallar-li la distància, però no em rendeixo i durant una baixada de "cross", a 1,5 km de meta, aconsegueixo atrapar-lo i, sense dubtar-ho, no afluixo, apreto les dents i segueixo fins a la muralla. 


Finalment, allà veig de reüll que no m'ha seguit el ritme i disfruto d'una arribada amb una alegria immensa dins meu. 5è!!!!! Top5 penso per dins....Ostres, sona genial això!!!! A l'arribada faig una abraçada a en Xavi, que finalment entra just davant meu en 4rt lloc. Gaudeixo d'aquella sensació tan agradable de quan sense guanyar res, saps que has rendit a un gran nivell i t'has sorprès a tu mateix de poder arribar tan a prop de gent que pels motius que sigui "juguen a una altra lliga".


Al cap de poc arriba l'Antolí Fauria en un gran 14è lloc, en una cursa molt regular i aguantant fins al final com un campió. Gran resultat també!

Poc a poc van arribant a meta els companys de l'equip: l'Uri patint a peu, amb un gran esforç, en Marc, com sempre, una assegurança per l'equip, en Javi, acabant, tot i la forta deshidratació, i en German, que tot i no tenir el dia, també va lluitar fins el final. Per equips, aconseguim una gran 5ena posició!

Felicitar també a la Judit, la Raquel i la Laia pels seus respectius podis i lluita, ja que una cursa d'aquesta duresa està a l'abast de molt poques!


El resultat esportiu és molt important però tot és més fàcil  quan hi ha un ambient com el que vam disfrutar en aquest viatge. Vam acabar tots insolats, però ho vam passar genial. A la cursa potser no vam ser els millors, però en bon rollo i companyerisme vam arrasar!

Finalment vull agriaïr, com sempre, al CN Mataró poder disputar un campionat com aquest. I també a Capsule, 226ers, Taymory, Eassun i Trikoa Terrassa per la vostra ajuda de tanta qualitat.

Salut i kms!

No hay comentarios:

Publicar un comentario