Triatló de Manresa

Seguint amb la dinàmica positiva del podi aconseguit a Banyoles al Campionat de Catalunya MD, arribava al triatló de Manresa després d'un parell de setmanes en què les sensacions entrenant havien estat encara millors que les setmanes anteriors.

Després d'un matí amb molta pluja, tot feia preveure un triatló dur pel què fa a les condicions meteorològiques. Tot i això, finalment poques hores abans del triatló, la cosa es va arreglar i vam poder córrer amb unes magnífiques condicions.

Com sempre, l'escalfament va consistir en un rodatge molt, molt suau de 15min, d'aquells que vas passejant. Tot seguit, i a falta de 20min pel començament del triatló, em vaig posar el neopré i 10min suaus + 4 esprints.

La natació es presentava complicada, ja que sempre que la boia està a 150 o 200 metres, s'ha de vigilar molt amb els cops. La veritat és que, la millora que he fet a l'aigua, l'estic notant força. Vaig sortir molt fort fins a la primera boia, les sensacions a l'aigua eren molt bones. A partir de llavors, un cop evitats els cops, vaig situar-me a peus d'un grupet que anava bastant fort i en el què em notava patint, però aguantant bé. Finalment, vaig sortir de l'aigua en la posició 26, aproximadament, amb un temps de 9m35s, perdent 1m18s sobre la referència a l'aigua, que era en Xavi Torrades.

Tot i que el box intentava estar compensat, s'ha de dir que els que estàvem situats al costat més a l'esquerra, quedàvem desafavorits, ja que haviem de fer una volta que la resta no havia de fer. Entre això i que el neopré li va costar una mica de sortir, els primers metres de la bici vaig haver d'apretar fort per recuperar aquest temps perdut.

La bici, curta, sobre els 18km, va ser un constant de tobogans que permetien anar força ràpid. Un petit respir inicial per recuperar l'esforç del primer km per enganxar en Lucas Chirico i en Jordi Vilà, i tot seguit va ser un constant de tirar fort, en el qual l'única ajuda rebuda va ser per part dels dos companys esmentats anteriorment. Vam controlar molt bé al primer grup (deixant que es castiguéssin també). La intenció era enganxar-los just abans de la T2, i realment la vam clavar, tot i que potser massa just perquè els primers encara ens van treure uns segons. La bici la vaig acabar amb un parcial de 24m 09s, sent el millor parcial del segment. 

A l'arribar a la T2, una transició sense passar-me, per deixar descansar les cames i un 5.000 per davant. Vaig sortir els primers metres sense exigir-me (sobre la posició 7), tot i que de seguida vaig veure que anava molt fàcil de cames (els últims entrenaments em feien pensar que podia anar pròxim a ritmes de 3min/km). Ràpidament, em vaig situar 4rt abans del primer km. Quedava un duo per davant a uns 10s. Cada metre anava més fàcil corrent i, ràpidament, hi vaig contactar i vaig començar a obrir un forat força important. Finalment, al pas pel km 3,5 ja vaig veure que al 1r el tenia molt lluny, però al tercer també li havia obert una diferència molt gran. Així doncs, l'últim 1,5km vaig poder relaxar-me i disfrutar d'aquesta 2a posició aconseguida, sempre acompanyat per la Maria que tants ànims em dóna en totes les competicions. Finalment, el 5kms corrent en 15m28s sent el millor parcial també.

Aquest 2n lloc em fa una il·lusió especial pel fet que en una prova amb drafting, on la natació resulta crucial, sense ser un excel·lent nedador, pugui arribar a disputar el podi de la cursa.

Com sempre, felicitar al Xavier Torrades pel magnífic estat de forma que està demostrant tenir i al Raul Gomez pel seu excel·lent 3r lloc. Pròxima parada: Triatló de Puigcerdà, on intentaré seguir en aquesta línia, en un circuit que crec que com estic ara en bici i corrent, m'afavoreix bastant.

Salut, Kms i algun croissant de xocolata...que nosaltres no som pro's!

Dòping, la gran mentida

Convido a tos els aficionats i amants del triatló a què reflexioneu sobre el que us platejo a continuació sobre el tema del dopatge en l'esport.

És fàcil identificar un trampós?
A primera vista segurament la resposta seria que no, perquè en el triatló, on no es fan controls pràcticament en cap competició i, si es fan, són d'orina la gran majoria. Quan per altres vies que no són les dels controls s'enxampa a un bon número de triatletes que han estat comprant substàncies prohibides com EPO, hormones, etc. i no es publiquen els noms (atletes molt coneguts i amb molts esponsors; algun us asseguro que el coneix tothom, i altres completament amateurs). Tot això em fa pensar que pels honestos i legals, la cosa està complicada.

Però bé, en contraposició a això, us puc dir que si em fessin fer una llista de dopats i no dopats, segurament m'equivocaria amb ben pocs (aquí jugo amb avantatge perquè vaig començar amb el triatló al 2001 i conec a molts triatletes). Hi ha triatletes que apareixen i des d'un primer moment són síper classes en totes les diciplines, però n'hi ha d'altres que apareixen, són d'un nivell potser acceptable, però de cap manera súper estrelles i, de cop, d'un any per l'altre, fan una progressió descomunal i passen a estar a un nivell impressionant. Desconfieu d'aquestes progressions. Tots sabem que quan t'entrenes fort (i ja fa temps) les progressions són petites.

Fa anys, un "súper triatleta tunejat d'aquests", em feia sermons de lo bon esportista que era i anava d'estrella per la vida ( i hi segueix anat) .... i, sorpresa, el tenim sancionat actualment. Això sí, no es pot dir el seu nom per protecció de l'intimitat. Patètic!

I per si no en teniem prou amb els triatletes tramposos, tranquils, que n'hi ha per tots. Dónes positiu en ciclisme per EPO? No passa res, passa't al triatló que allà no fan controls. Que has donat positiu dos cops en ciclisme per EPO? Macho, però com no t'has passat al triatló abans? I no patiu, que després et fan reportatges als mitjans especialitzats dient lo màquina que ets sobre la bici i lo genial que és que t'hagis passat al tri...Bravo!!!!

No és d'estranyar que a Catalunya, i per extensió a Espanya, països de corruptes i tramposos, aquesta política també s'imposi en el món de l'esport. Sempre hi ha l'excusa de que, sinó, no arribes, que tothom va igual.

Jo, personalment, ho veig com una estafa, per començar a un mateix, perquè com t'has de sentir quan saps que tot el que fas és fruit d'una mentida? Crec que la base de l'esport és l'honestedat, la legalitat i l'afany de superació, i ho dic en aquest ordre perquè si t'ho planteges a la inversa, és quan pots anar pel mal camí. Quan escoltes a gent justificant-ho, només us puc dir una cosa: tramposos i cobards.

Finalment, i per acabar, recomanaria a tots, i a mi mateix, que us reflexioneu molt bé sobre els ídols esportius als que admireu, perquè de gent bona no n'hi ha tanta com reflexen sovint les classificacions. Perquè nanu, hi ha uns quants èlits que quan els parles de dopatge semblen polítics. Parlen, però no diuen res, perquè no parlen clar. Potser tenen por?

Tenia moltes ganes d'escriure aquest article, sobretot perquè em sento enganyat dels anys en els que entrenava fort de veritat, com a duatleta, i ara veig gent que m'han tret medalles en europeus i mundials i que, posteriorment, han donat positiu.

És el que hi ha. Potser no em veureu guanyar, però podeu estar segurs que si em veieu, fins allà segur que es pot arribar sent honest i legal.