Per fi arribava la primera prova del circuit Ironman en terres europees, Ironman 70.3 Aix-en-Provence.
Després de Cannes i d'un bon encostipat que vaig agafar allà, els dies previs a Aix-en-Provence semblava que havia anat recuperant les bones sensacions i que podria mostrar-me competitiu com sempre.
Les previsions meteorològiques pel dia de la competició feien respecte: vents sostinguts de 50km/h amb ratxes de fins a 80km/h feien preveure un dia força dur.
La cursa arrencava a les 7.30h del matí, però una hora abans es va confirmar l'anul·lació de la natació, ja que l'aigua estava a 14,7°C i amb el vent la sensació tèrmica era de 0°C.
Així doncs, es va fer un sorteig entre els PRO's per establir l'ordre de sortida, que es va fer tipus crono ciclista sortint cada 20s. Em va tocar sortir el 33, més o menys a la meitat.
Va ser una circumstància una mica estranya això d'arrencar en bici. Els primers 30kms tot i tendir a picar cap amunt i tenir els dos primers portets de la jornada, es preveia vent força favorable, cosa que en teoria havia de facilitar el rodar ràpid. Vaig decidir sortir fort però guardant un puntet per la segona part del circuit, on el vent havia de ser més frontal i desgastar molt.
Els primers 30kms les sensacions eren força bones, rodant seguint l'estel·la d'un alemany que m'havia atrapat sobre el km10 i que en els plans em portava ben enfiladet i em feia desitjar que arribés alguna pujadeta.
Just al acabar aquesta primera part, venia una zona amb vent força lateral que et feia anar molt incòmode. Va ser en aquest tram on al km40, aproximadament, vaig escoltar un soroll fort i sec a la roda davantera. De seguida vaig adonar-me que havia reventat un radi. La roda em va començar a tocar al fre, ja que va quedar totalment descentrada.
Només quedava retirar-se o fer el que fos per perdre el mínim possible en els següents 45kms. Als plans i baixades anava amb la roda frenant escoltant el "sorollet" aquell que et desmoralitza encara que no vulguis, i a les pujades llargues obria totalment el pont de fre perquè no toqués, però em quedava sense fre davanter. Mentalment va ser força dur, ja que a part d'haver-hi el portet més dur, al tram final el vent era on picava més en contra. Tot plegat va ser difícil de gestionar.
És difícil saber el temps que vaig perdre amb aquest problema mecànic; tampoc li dono més voltes, vaig donar-ho tot perquè fos el mínim possible. Això sí, com desitjava deixar la bici i arrencar a córrer... Finalment els 90kms vaig fer-los en 2h29min en un circuit amb un desnivell positiu d'uns 1.100m.
Per fi vaig arrencar a córrer i la veritat és que anava bastant encès per tot plegat. Com que havíem sortit tipus crono era impossible saber en quina posició anava. El circuit de córrer eren tres voltes de 7kms en un circuit bastant trenca-cames. Vaig arrencar amb bones sensacions i intentant frenar-me una mica als primers kms, anava atrapant a bastants PRO's i els passava molt ràpid. Això m'anava motivant i la veritat és que em va servir per pràcticament clavar els parcials en cada una de les tres voltes per acabar fent la última volta la més ràpida de les tres i acabant en 1h12min49s els 21kms (jo crec que faltaven alguns metres però, entre el vent i el desnivell, quedava una mica compensat). Menció a part la gent que vaig veure retallant a cada vorera. Increïble; jo crec que n'hi va haver que no van fer ni 19kms.
El que valoro més positivament de la cursa a peu és que, a part de córrer rápid i a ritme constant, vaig acabar molt, molt sencer i realment crec que podria haver seguit a aquell ritme uns quants kms més. Segurament em falta un punt per córrer més ràpid en half però, per contra, crec que tinc una bona base per aguantar bé la marató.
És curiós però us puc assegurar que corrent és el que portava més retrassat a nivell de preparació i em segueixo sorprenent de les prestacions tant a Cannes com a Aix-en-Provence.
Finalment, vaig acabar en una molt bona 18ena posició, tenint en compte el problema mecànic. I veure que a les classificacions quedes per davant de gent com Herve Faure o Mauro Baertsch, doncs és tot un luxe. Està clar que en aquestes proves el nivell és brutal. Tothom està molt fort. Prova d'això, en pocs segons o minuts hi ha molts atletes. Ès genial poder ser-hi i, poc a poc, anar pujant graons.
Pròxima parada: Ironman 70.3 Barcelona. Correm a casa i amb això ja sortim amb un punt més de confiança!
