Fins avui no havia tingut la força o l'energia suficient per mirar directament als ulls al meu casc.Tenia la certesa que vaig tenir un impacte molt fort, sens dubte, per la lesió que em vaig fer al fèmur, però es veritat que en el mateix accident em van comentar que havia partit en dos una barra de ferro amb el casc.
Després de l'accident tot va girar entorn a la lesió del fèmur, però en el meu interior sabia que la cosa podria haver estat molt pitjor.
Avui, finalment he agafat aquest company de fatigues amb el què tants moments de patiment i de plaer havia de compartir, i l'he mirat directament a la visera. I el que he vist m'ha emocionat:
Un casc partit per la meitat en la part interior superior.
Un impacte fortíssim a la part frontal.
Una visera destrossada.
Vas ser més dur que una barra de ferro i et vas destrossar perquè no em destrossés jo.
Quan veus tot això i que jo no vaig notar pràcticament res, ni em vaig marejar.... Només et queda donar les gràcies al company Rudy Project wing57 i a #3KOA Terrassa, que va ser gràcies a ells que vaig poder tenir aquest casc.
El nostre viatge va ser breu, però sense tu segur que jo ara no seria aquí o almenys no només amb el fèmur trencat.