Després de dos mesos sense competir, període en el qual vaig aprofitar per fer una bona paradeta de dues setmanes per regenerar una mica, arribava al Sailfish amb ganes de donar molta guerra.
Arribava en aquesta primera prova del final de temporada amb molts quilòmetres en bici i molts ports a les cames, amb uns quilòmetres més que acceptables de carrera a peu i amb poquíssims metres de natació.
La prova va començar puntualment a les 8h del matí. La natació, un triangle de 1.900m que ,pels temps de la natació, crec que eren força ben medits. En aquest segment la meva tàctica era clara: "mínim desgast" i és que amb els pocs metres que portava les últimes setmanes, no volia forçar gens i menys sabent que sortint de l'aigua hi havia una transició llarguíssima i 4kms de bici en pujada contínua.
Així doncs natació tranquil·la en un grupet de gent ben avinguda que no ens vam barallar gens. Just sortint de l'aigua vaig fer una transició rapidíssima aprofitant que sortia fresc. Surtu el 22 amb 27m 06s.
Agafo la bici i només pujar-hi veig que les cames responen perfecte i la primera pujada la faig amb molta cadència però pujant ràpid. Avanço a gent constantment i ningú em segueix.
Així doncs començo el tram de baixada ja sobre la posició 8. Anava en solitari, però a bon ritme. Sorprenentment, just abans de començar la pujada, m'atrapa un grupet d'unes 8 unitats per darrera. Comença el tram de 13 kms de pujada i ja als primers metres torno a marxar d'aquell grup. Darrera meu, un parell de triatletes del Vic que semblava que fessin una crono per equips sense deixar la distància entre ells. Allà cadascú, una cosa és anar a 7 metres en comptes de 10, però una altre és anar a 3 metres.
Al final de la pujada atrapo a l'Enric Gussinyer i a l'Antolí Fauria. Vaig amb molt bones sensacions i segueixo al meu ritme. Fem una baixada a bon ritme amb un Antolí valent que em fa algun relleu al capdavant del grup. Realment hi ha molts tipus de triatletes, però és un plaer coincidir amb l'Antolí perquè és dels que no s'amaga mai quan té forces. Aquí es marca la diferència.
Comença la segona pujada i em trobo encara millor que a la primera. Torno a agafar l'iniciativa a l'iniciar l'ascens i ràpidament contactem amb en Pellejero que anava en solitari en 4a posició.
Finalment acabem la segona pujada i a disfrutar d'uns quilòmetres de pla baixada per traçar una mica les curves i acabar amb un últim quilòmetre en pujada amb una rampa final que amb l'inèrcia que portava del pla es feia força bé, però et dificultava el desmuntatge de la bici. Finalment, 5è parcial de bici amb 2h 25min 03s.
Començo a córrer en 4rta posició i em canten just sortir el 3r a 3minuts (realment resulta que vaig sortir a més de 4 minuts). Decideixo fer la primera volta amb gas a fondo i al finalitzar la primera volta em canten el 3r a 2m 40s. En aquell moment penso que anant a tope 7kms he retallat 20s i semblo el trenet "xuxu" a punt de rebentar el motor, la via i la catenària juntes (realment havia retallat 1m 20s....però jo no ho sabia clar). Faig un càlcul ràpid i veig que és impossible atrapar en Xavi i baixo força el ritme pensant en acabar dignament. I sort que vaig baixar el ritme perquè la veritat és que el circuit desgastava força i els últims quilòmetres es van fer llarguets. Finalment, 3r parcial a peu amb 1h 20min 08s.
Al final un 4rt lloc molt treballat i amb unes sensacions molt bones. Felicitar al Richard Calle per l'increïble demostració que va mostrar, a en Joan Ruvireta que va estar allà apretant al Richard, que també té tel·la i a en Xavi Torrades, que va fer una cursa molt sòlida en solitari, que sempre és complicat.
El 4rt lloc sempre fa ràbia, però quan aconsegueixes aquesta posició fent una bona cursa i et guanyen tres que són millors, només pots felicitar-los i entrenar amb més ganes.
Això sí, l'alegria va ser el 3r lloc aconseguit en la classificació per equips amb el CN.Mataró demostrant el gran esforç de tots els membres de l'equip que vam estar allà donant guerra.
Com sempre gràcies a tothom que em dóna ànims i suport, ja que sou una gran força que m'empenyeu dia dia a intentar lluitar per superar-me en un esport tant sacrificat com aquest.
Pròxima parada, la lliga de clubs, on donarem molta guerra, sens dubte!!!
