Després d'una temporada excel·lent de duatlons on crec que he recuperat el meu millor nivell, arribava a la primera cita triatlètica de la temporada amb molta confiança per les grans sensacions que estic tenint, tant en bici com corrent, on últimament cada entrenament sembla que vagi a més.
Era una prova nova per mi (Doble Olímpic de Terres de l'Ebre), amb unes distàncies que a priori no m'afavorien gaire: 3000m de natació (tot i que realment van ser 3600m), 80 km de bici (que en van ser 88km) i 20km de córrer (crec que aquí la distància sí que era l'aproximada). El cartell de sortida, per no ser una prova amb un gran pressupost, era de bon nivell amb gent com Xavi Torrades, Joan Montguillot, Mathias Hecht, Jordi Matos i algun basc, que sempre estàn davant.
La cursa va començar a les 8 del matí. La prova de natació, personalment, me la vaig prendre com un bon entrenament, però sense exigir-me més del compte en aquest tram. Va ser una natació llaguíssima, però molt agradable, ja que en no haver-hi la tensió del drafting, no hi havia una lluita constant per la posició. Finalment, vaig sortir entre els 20 primers amb un parcial de 49min 50s en 3600 metres. Per davant sortien Torrades i Hecht, amb 44m 50s.
Primera transició, força ràpida, i a la bici. Només començar aquest tram et trobaves amb una recta de potser 5km amb vent totalment en contra. Ràpidament, veig que els entrenaments van molt bé, ja que amb vent en contra vaig molt còmode i amb molta força. De seguida atrapo a un basc i em quedo uns quilòmetres darrera dubtant si passar-lo o no, ja que va a bon ritme, però jo tinc un puntet més. Finalment, passo al davant i començo a tirar uns quants quilòmetres al màxim. Aquest triatleta (del que no sé el nom) és l'únic que aguanta l'estel·la i, més o menys cada 10km, ens canviem de posició perquè no porti sempre ell tota la tensió de marcar el ritme. El vent és molt fort en tot el circuit i en molts trams pica molt lateral, cosa que fa estar en constant tensió.
Vaig passant triatletes constantment, gent que són molt forts i atrapo no sense esforç. Sobre el quilòmetre 60 atrapo a Manel Lloret, un gran ciclista, i això em dóna molta confiança. Al quilòmetre 75, a l'últim pas per l'avituallament de la bici, tant jo com el basc com Lloret, intentem agafar un bidó a l'avituallament amb un vent creuat brutal. No és gens fàcil i durant aquest espai quedem molt agrupats, just en el moment que passa una moto de jutges, ens mira i 100m més endavant es para i apunta alguna cosa. Uns quilòmetres més endavant el company basc se'm posa al costat i em comenta que ens han sancionant a l'avituallament per no respectar la distància. Els tres quedem super contrariats i, la veritat és que, els últims 10km me'ls passo sense ganes d'esforçar-me. Penso que ja no tinc res a pelar.
Arribo a la segona transició en 5è lloc amb el 3r parcial de bici amb 2h 20min25s. Segona transició i 5 minuts d'aturada obligada on no es pot ni fer l'intent d'estirar, ni beure, ni res. Estic força descontent i desanimat, però una senyora del públic em "pica" i em torna a connectar quan em diu: "No t'enfadis, que els tres primers els tenieu a 2 minuts i sortireu a 7 minuts i ja no tens opció de podi". Automàticament penso allò de "Com que no tinc opció de podi?"
Passat el descans obligat, surto de la transició a lo kamikaze. No tinc res a perdre, i faig el primer 3000m a fondo. Tinc el 1r llunyíssim, el segon a uns 6 minuts i el tercer a uns 4 minuts. Però jo em trobo molt bé, com a la bici, corro amb ràbia i sense por. Passo els 10km en 33 minuts 45 segons i vaig retallant minuts a cada volta. Finalment, a mitja tercera volta (de quatre), passo al tercer (Erik Merino) i al acabar aquesta tercera volta, passo al segon (Mathias Hecht). Començo l'última volta, ja en segon lloc, i sense opcions d'atrapar en Xavi Torrades. Faig un quilòmetre més fort per obrir un forat segur i durant els últims quatre quilòmetres em dedico a assaborir aquest podi tant lluitat. Acabo els 20kms de cursa a peu amb el millor parcial amb un registre, crec que molt competitiu, de 1h 9min 35s.
Finalment, 2n classificat a nivell individual i 8èns per equips amb els grans companys German, en una cursa molt sòlida, i Victor, sabent patir per ajudar a l'equip.
Només puc treure conclusions positives d'aquest cap de setmana on he vist que la meva preparació de cara al Ironman 70.3 de Barcelona i Campionat d'Espanya de Half és la correcta. Cal acabar d'afinar detalls, però espero poder demostrar les bones sensacions que tinc últimament en aquests pròxims reptes que vindràn.
Com sempre, agraïr als companys del CN.Mataró tot el suport i ànims que em donen. Segur que l'equip estarem a l'alçada en els pròxims objectius que tenim. També agraïr el suport d'Eassun, Capsule, 226ers, Taymory i els grans companys de 3KOA Terrassa que tant m'han ajudat.
Una salutació a tots i ànims amb els pròxims objectius personals!
