Abans de començar a llegir, heu de veure el vídeo de la competició. Feu clic a l'enllaç: no dura molt i és molt guapo!! Emès per Teledeporte!! Em veureu a la segona part del vídeo.
http://www.rtve.es/m/alacarta/videos/triatlon/?media=tve
Arribava a aquest primer objectiu important de la temporada amb una bona preparació prèvia que em feia ser molt auto exigent respecte al resultat esperat.
Tot i això, la setmana anterior vaig començar a notar una molèstia al recte anterior que em va fer dubtar sobre si podria rendir al màxim nivell. Com acostuma a passar quan tens alguna molèstia, durant la cursa vaig tenir més problemes a la cama "bona" que a la "tocada", suposo que per carregar més l'esforç en la primera.
La cursa en sí constava de 16,5 km de cursa a peu en un circuit pràcticament comprès per terra-pedra, amb un traçat duríssim amb constants pujades fortes i baixades de pedres. Només començar vam escapar-nos Amatriain, Juan Salvador i jo. Anàvem obrint forat al grup que venia per darrera amb Alejandro Santamaria, Fernando Gomez Cubero i uns quants saltokis perillosos en bici.
Al pas pel km 5 vaig començar a notar que tenia problemes musculars sobrecarreguant massa la cama que no tenia tocada. De cor anava molt fàcil, però em preocupava no aguantar muscularment. Vaig haver de baixar el ritme i van marxar una mica els dos primers. Finalment, a falta de 4km per la transició, on el circuit no era tan dur, vaig apretar una mica per entrar a la T1, pràcticament amb el primer.
El circuit de bici constava de dues voltes amb 18 "repetxos" per volta, on no hi havia ni un metre de pla. Vaig agafar la bici amb ganes, però de seguida vaig notar que els problemes musculars no marxaven, sinó que més aviat anaven a més. Així doncs, em va tocar desconnectar una mica i agafar un ritme conservador que em permetés arribar a la T2 i poder córrer els últims 8,2kms.
Finalment, vaig arribar a la T2 dubtant de si aguantaria una volta al duríssim circuit de córrer. El podi del Campionat estava gairebé impossible (tot i que amb un basc ens vam passar de llarg un encreuament, perdent uns segons; al final el podi potser no hauria estat tan lluny). Vaig començar a córrer molt conservador i, tot i anar muscularment al límit, de seguida em vaig col·locar 6è retallant moltíssim al 5è. Quan vaig connectar-hi, vaig recuperar un parell de kms i, seguidament, vaig progressar una mica per quedar-me en solitari en la 5ena posició ( 4rt del Campionat d'Espanya).
Vaig arribar a meta exhaust muscularment (i amb un petit trencament al recte anterior), però amb la satisfacció d'haver-me buidat totalment en un dia en què sortia amb una molèstia important al quadríceps i on les sensacions no van ser les millors. Crec que vaig ser valent intentant córrer al màxim al principi per estar tant temps com fos possible en les posicions d'honor i, per això, tot i endur-me la medalla de xocolata, estic contentíssim del resultat aconseguit.
Ara toca descansar uns dies per agafar forces i, sobretot, recuperar bé el quadríceps per afrontar els pròxims reptes encara més ben preparat per donar encara més guerra, que fer 4rt està molt bé, però millor si només ho fas un cop.
Salut companys!
